La primera de les intervencions ha anat a càrrec de Mariano Fazio, vicari auxiliar de l’Opus Dei, el més estret col·laborador del Prelat qui ha parlat de corrents culturals contemporanis en el marc més ampli de la modernitat. Ha fet un repàs de les característiques de la cultura actual vinculades a la ideologia de gènere, transhumanisme, ecologisme profund i cultura woke o de cancel·lació. Entén, Fazio, que tota l’edat moderna ha estat una lluita entre dos bàndols: a favor o en contra de la secularització.

Ha començat alertant de certa nostàlgia que podria temptar a qui consideri l’edat mitjana com una suposada edat d’or de l’Església. Ha advertit, sense oblidar tantes coses positives del món medieval, que no va saber interpretar correctament la màxima evangèlica: “donar al Cèsar allò que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu”.

En aquest sentit, ha considerat que la secularització iniciada a la baixa edat mitjana copsada com a desclericalització, s'ha d'entendre com un fet positiu. Després, s’ha acostat al nostre temps situant-se al Segle de les Llums i per contemplar des d’aleshores el recorregut de la secularització. Ha considerat que la secularització moderna i contemporània, que ha produït una positiva desclericalització, ha portat com a conseqüència una actitud laïcista no desitjada, que no respon a l'harmonia que ha d'existir entre el que és natural i el que és sobrenatural. Sent dos ordres diferents no s'han de separar. Ha acabat recordant que la perspectiva sobrenatural ha de valorar en el punt just l'autonomia del fet natural. La veritable secularització seria el que algunes persones han anomenat la "laïcitat sana" -tal com ho va fer Benet XVI- i altres, com a laïcitat positiva, enfront dels excessos del laïcisme.

Segons ha comentat, actualment estem en “la dictadura del relativisme”, en paraules de Benet XVI, que té com víctima principal la veritat. Coneixem, però, la sortida que és el diàleg entre raó i fe, “cal superar la visió cientificista”. Aquesta és la solució a la crisi moderna. Per altra banda, “en la tasca pastoral que ens pertoca, cal ajudar les persones a pensar donat que podem arribar a veritats que orienten la pròpia vida”.

Preguntat per l’aportació del Papa emèrit Benet XVI i el Papa Francesc, ha compartit la visió que els dos pontificats es poden “unir, el del Papa emèrit Benet XVI que va ser més intel·lectual i el del Papa Francesc, més social” però un necessita de l’altre donat que cal una veritat per portar-la a la vida. Finalment, ha fet una crida a “buscar punts d’unió, establir ponts, amb aquells que pensen diferent per poder dialogar”.

Ignasi Fuster, degà de la Facultat de Filosofia de Catalunya, el segon dels ponents de la jornada d’avui, ha donat arguments per l’ús de la raó amable que dona sentit als grans interrogants de l’home. En aquest sentit, ha dit que “els grans pensadors no són elucubradors, sinó que donen resposta a un temps i a uns interrogants com va fer sant Agustí amb la crisi del seu temps, sant Tomàs, mostrant l’esplendidesa de la veritat.”

També ha afirmat que “som en temps d’apostasia: la religiosa que es fa palesa amb l’ateisme; la biològica; i l'apostasia dels orígens, segons la qual no cal pensar o es creu que pensar no transforma. Som davant de la crisi de la raó especulativa vers la raó instrumental” que impera en la societat. Per això, també ha afirmat que “cal buscar les certeses, defensar-les sense alçar la veu, donar testimoni de vida que és testimoni de bellesa i saber viure la diferència en la tolerància i el respecte.”

El debat posterior a les ponències ha deixat com a conclusió la idea que les veritats intangibles són i han de ser poques i clares i la necessitat de crear ponts per a la seva comunicació.

Les Jornades han estat presentades per Lluís Tusquellas, director del Centre Sacerdotal Rosselló, organitzador de les jornades, qui ha explicat que les Jornades de Castelldaura són “centre de trobada intel·lectual des de fa 58 anys, per discutir temes d’actualitat, amb el bon desig d’afavorir la nostra tasca ministerial, renovar la nostra preparació i gaudir hores de fraternitat sacerdotal”. Ha recordat una idea de sant Joan Pau II per donar raó del tema escollit: “Una fe que no es fa cultura, encara no ha estat plenament acollida”.

Ignasi Font, vicari de l’Opus Dei per a Catalunya i Andorra, ha volgut mostrar l’agraïment al Papa emèrit Benet XVI “pels nombrosos textos magisterials que ens ha regalat en els quals s’ha ocupat del tema objecte de reflexió de les jornades, el gran repte que suposa per a la fe catòlica la impressionant acceleració de la cultura contemporània”. Ha fet esment “de la importància d’una bona preparació intel·lectual per a la vida sacerdotal."

Més informació: Web de les Jornades