“Abans pensava que la religió estava “fora d'aquest món” i que no tenia relació amb la vida quotidiana. Mai no m'havia adonat que el fet de ser estudiant o fill, o germà, o amic, porta amb si certes responsabilitats. Amb Josepmaria Escrivà vaig aprendre que en qualsevol circumstància on et trobis, pots glorificar Déu oferint-li la teva feina, els teus estudis i fins i tot la teva vida de família.

La formació que rebo m'ha equipat molt bé per entendre el significat de la gràcia de Déu i la idea de pecat, i això m'ajuda a lluitar per dur una vida casta, neta. Els meus amics noten una diferència en mi, quan no em deixo entretenir en converses vulgars o hàbits dolents, i em demanen si m'he fet sacerdot, a la qual cosa responc: “només estic intentant de ser un bon cristià”.

Una cosa que m'ha cridat molt l'atenció de sant Josepmaria és la seva catequesi sobre la doctrina cristiana. M'agrada descriure’n els ensenyaments com “lliçons pràctiques de cristianisme”. Agafa temes simples i ofereix explicacions molt amenes. Els seus raonaments, plantejats com en conversa, menen a fer propòsits concrets, i això fa dels seus llibres una bona guia per a la meditació”.