Sempre havia tingut fe i havia mirat de mantenir-la, però en estar sola, sovint queia en la tebiesa. A més, com visc en una societat on hi ha moltes religions, reaccionava confosa i permetia que les meves conviccions s’anessin diluint en l’intent de ser oberta i acollidora.

Conèixer Josepmaria Escrivà m’ha ajudat a assolir més claredat en la fe. Assistir als mitjans de formació que ofereix la Prelatura de l’Opus Dei m’ha donat molt consol, en fer-me entendre més profundament les gràcies que rebem en els sagraments de la penitència i la comunió. Veig en la nostra Mare Maria i en la comunió dels sants un recurs d’ajuda que ignorava. Tot això m’ha dut a acceptar amb alegria la discapacitat del meu fill, que he acceptat com un regal de Déu.

El missatge sobre la crida universal a la santedat és crucial. A tothom, sense discriminacions de cap mena, demana el Senyor correspondència a la gràcia; a cadascú, d’acord amb la seva situació personal, exigeix la pràctica de les virtuts pròpies dels fills de Déu. Si aconseguíssim veure el nostre treball, les nostres creus, cada deure ordinari i avorrit com un mitjà de santedat, quin canvi hi hauria dins nostre i al nostre voltant!

Aquest relat ha estat publicat en el fullet "L'alegria dels fills de Déu", d'Alberto Michelini.