Un amic em convidà a anar a un recés espiritual d’un matí. Mai havia assistit a una cosa així en tota la meva vida... Vaig començar a llegir l’Evangeli i a fer oració amb Camí. Era un món totalment diferent.

Una de les idees que m’han impressionat ha estat el consell que els laics llegeixin el Nou Testament: per aprendre d’Ell, s’ha de procurar conèixer la seva vida: llegir el Sant Evangeli. Abans compartia la idea no escrita que els catòlics no podien llegir massa la Bíblia perquè podrien malinterpretar-la.

L’efecte de llegir sistemàticament alguns passatges de les Escriptures cada dia, des de la primera pàgina fins la darrera, em semblà extraordinari. Ara veig que la raó que dóna sant Josepmaria té molt de sentit: es tracta de tenir una imatge clara de Nostre Senyor, i poder imaginar-nos el que faria en les diverses circumstàncies de la nostra vida.

A la carta apostòlica Novo millennio ineunte es llegeix: “Els camins de la santedat són personals i exigeixen una pedagogia de la santedat vertadera i pròpia, que sigui capaç d’adaptar-se als ritmes de cada persona”. És justament això el que he trobat en els mitjans de formació que ofereix l’Opus Dei.

Aquest relat ha estat publicat en el fullet "L'alegria dels fills de Déu", d'Alberto Michelini.