Quins són els fruits de l'Esperit Sant?

L’acció de l’Esperit Sant en l’ànima del cristià, a més de donar la gràcia santificant i les virtuts teologals, comunica inspiracions i gràcies actuals, i té una manifestació específica en el que l’Església anomena dons de l’Esperit Sant. Junt amb aquests dons, l’Esperit Sant produeix uns fruits en les nostres ànimes.

Els fruits de l’Esperit són perfeccions que l’Esperit Sant forma en nosaltres, com a primícies de la glòria eterna. La Tradició de l’Església n’enumera dotze: “caritat, goig, pau, paciència, longanimitat, bondat, benignitat, mansuetud, fidelitat, modèstia, continència i castedat” (Ga 5, 22-23).



Caritat: és la virtut teologal per la qual estimem Déu sobre totes les coses per Ell mateix i el proïsme com a nosaltres mateixos per amor de Déu.

Goig: Després del primer fruit segueix necessàriament el goig perquè el que estima es gaudeix en la unió amb l'estimat.

Pau: és l'absència d'agitació i de descans de la voluntat en la possessió estable del bé.

Paciència: Descriu la capacitat de continuar aguantant en circumstàncies difícils, no amb una complaença passiva, sinó amb una fortalesa esperançada que resisteix activament el cansament i la derrota.

Longanimitat: és l'estreta relació entre la perseverança i la constància d'ànim davant els obstacles i les adversitats.

Bondat: és una inclinació natural a fomentar allò que és desitjable, motivat per una comprensió de l'entorn, de les persones i d'un mateix.

Benignitat: actuar pel bé de les persones amb afabilitat i indulgència.

Mansuetud: és la virtut que modera la ira i els seus efectes desordenats. És una forma de temprança que evita qualsevol moviment desordenat de ressentiment pel comportament d'un altre.

Fidelitat: és la virtut que fa que siguem ferms i constants en l'execució dels compromisos moralment rectes que hem adquirit.

Modèstia: és la virtut que governa les nostres accions, gestos i actituds i ajuda a ser discret i curós amb el cos.

Continència: consisteix en la capacitat de dominar, controlar i orientar la concupiscència. Manté l'ordre a l'interior de l'home, no només pel que fa als plaers sensuals, sinó també pel que fa al menjar, al beure, al dormir, a la diversió i en els altres plaers de la vida material.

Castedat: és la virtut que governa i modera el desig del plaer sexual, delicadesa en tot allò que fa referència a l'ús de la sexualitat.