Escrivà i les Aromes de Montserrat

Crònica publicada a catalunyareligio.cat sobre la presentació del llibre "Escrivà de Balaguer a Catalunya, 1913-1974. Petjades de Sant Josepmaria".

Publicat a catalunyareligio.cat

L'octubre de 1943, quan la Santa Seu va aprovar la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, l'abat Aureli Escarré va enviar unes ampolles d'Aromes de Montserrat aJosepmaria Escrivà de Balaguer per celebrar-ho. No és una anècdota inèdita, però és un dels nombrosos i minuciosos detalls que l'investigadorJosep Masabeu recull en el llibre Escrivà de Balaguer a Catalunya (1913-1974). L'acaba d'editar Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

El volum recull tota la documentació i els testimonis disponibles, bona part inèdits, de les 37 estades que el fundador de l'Opus Dei va fer a Catalunya i dels 130 llocs dels quals hi ha constància que va visitar el sant.

Amb aquest estudi es detallen dos episodis importants per l'Opus Dei que tenen relació directa amb Catalunya. Un és la descripció dels 41 dies que entre d'octubre i novembre de 1937 va passar Escrivà a Barcelona abans de fugir de la zona republicana pels Pirineus. I l'altre és el suport que va trobar en l'abat Escarré per les gestions a Roma que van aconseguir l'aprovació de l'Obra.

La relació entre Escarré i Escrivà ja era coneguda. Va estar àmpliament documentada pel monjo Josep C. Laplana en un estudi publicat a Qüestions de Vida Cristiana el 2003. Però Masabeu ho posa en el context documental de tota la presència del fundador de l'Opus Dei a Catalunya.

Ja hi va haver una primera relació amb la comunitat monàstica quan es van refugiar a Navarra durant la Guerra i on Escrivà la conèixer l'abat Marcet. Després, a principis dels anys 40, va comença una relació epistolar entre Escarré i Escrivà que s'allarga fins que l'abat marxa de Catalunya després de les declaracions a Le Monde. Una correspondència de més de 60 cartes que encara no ha estat publicada.

Escarré es va interessar pels inicis de l'Obra, i va demanar diversos informes als bisbes de Pamplona i de Madrid davant les critiques que li arribaven sobre l'activitat apostòlica de l'Opus a Catalunya. I l'abat decideix personalment donar suport a les gestions que Escrivà de Balaguer iÁlvaro del Portillo fan a Roma per aconseguir l'aprovació jurídica de l'Obra i la seva societat sacerdotal. L'abat Gregori Maria Sunyol i el qui després seria cardenal Albareda, van ser dos dels monjos afincats a Roma als qui Escarré va encomanar les gestions. Escarré també va intercedir davant del bisbe de Girona i de Tortosa que es van mostrar més reticients a l'aprovació de l'Obra.

El 1942 es va produir la primera trobada entre sant Josepmaria i l'abat Escarré a Montserrat, que després es van repetir en diverses ocasions. Una relació que també es repeteix amb el qui després seria el successor d'Escrivà.

En la presentació del llibre que es va fer aquesta setmana a l'Oratori de la Bonaigua de Barcelona, l'historiador Josep Maria Martí Bonet també va remarcar dues devocions que considera fonamentals en la vida d'Escrivà de Balaguer. Com explica en el pròleg del llibre, la devoció a la Mare de Déu de la Mercè i a la Mare de Déu de Montserrat, a qui atribueix la seva curació de la diabetis. També dóna molta importància a la intercessió de la patrona de Barcelona en l'aprovació jurídica de l'Opus Dei.

L'obra és un recull exhaustiu de més 300 pàgines de tot el que es conserva d'aquestes estades a Catalunya. Aquests dies es fan diversos actes de presentació a tot Catalunya amb l'autor del llibre. Josep Masabeu és actualment president deBraval, l'obra social de l'Opus Dei al barri dels Raval de Barcelona.

Jordi Llisterri

catalunyareligio.cat