Els pares van celebrar les noces a la capella del Sant Calze de València, però la renovació l'han feta a Sant Joan de l'Hospital. El sacerdot que va oficiar la cerimònia és un pare jesuïta amic de la família. Han tingut 14 fills, dels quals Déu es va dur cinc només néixer.

A més, al meu germà Fernando se’l va dur als 22 anys d'edat, el 20 de novembre de 1992, havent-se encomanat a la Santíssima Verge, de qui era molt devot. Els pares són supernumeraris de l’Opus Dei. Com som tants germans, hi ha un poc de tot. Alguns formem part del Camí neocatecumenal, uns altres són supernumeraris de l’Opus Dei i altres són de Congregacions Marianes.

Ara els pares gaudeixen de més de trenta néts (amb l'últim d'ells, Carles, Déu ha beneït la família amb un nen amb síndrome de Down). Acaba d'arribar el nét 31 i el meu germà Pau i la seva esposa Margarida estan esperant un altre nadó.

Els pares tenen els dos 77 anys i sempre han estat molt compromesos amb l'Església. Ambdós han estat un exemple de lliurament, generositat i amor per a nosaltres, els seus fills, i ho segueixen sent per als seus néts.

Els meus germans i jo devem molt als pares, sobretot perquè ens han donat el seu major bé, segons les seves paraules, que és la Fe. A tots ens encantaria poder seguir units i celebrar junts el pròxim mes de juliol gaudint de la presència del papa Benet XVI.