Més d'un ho veia venir. Després de la fumata negra de dimecres i de dijous al matí, molts confiaven que la tarda portaria el desenllaç desitjat. Els cardenals es van reunir novament a les 16:30 h. Una hora després, totes les mirades es van fixar a la petita xemeneia que corona el sostre de la Capella Sixtina… i cap a les gavines que semblaven no voler abandonar el lloc, com si elles també esperessin l'anunci imminent.

Els més previsors ja eren a la plaça de Sant Pere, al costat de desenes de milers de persones. Altres, com tants al món, seguíem la transmissió des de casa, amb el canal de YouTube del Vaticà en segon pla, en espera de la notícia. I va passar. A les 18:07 h es va començar a elevar la fumata blanca. Tocava córrer a tota velocitat per presenciar un moment històric.

Al voltant de les set de la tarda, el cardenal protodiaca va aparèixer al balcó de Sant Pere per pronunciar l'esperada fórmula: Habemus Papam! Robert Francis Prevost, el que fos prefecte del Dicasteri pels bisbes, serà d'ara endavant Lleó XIV.

Visiblement emocionat, el nou Papa va romandre uns instants en silenci, amb un somriure serè, abans de dirigir-se per primera vegada al món com a successor de Pere:

Recollim les seves paraules:

***

La pau sigui amb vosaltres!

Estimats germans i germanes,

Aquesta és la primera salutació de Crist Ressuscitat, el Bon Pastor que va donar la vida pel ramat de Déu. Jo també voldria que aquesta salutació de pau entrés als vostres cors, arribés a totes les famílies, a totes les persones, allà on es trobin, a tots els pobles, a tota la terra: la pau sigui amb vosaltres.

Aquesta és la pau de Crist Ressuscitat, una pau desarmada i desarmant, humil i perseverant. Prové de Déu, que ens estima tots de manera incondicional. Continuem conservant la veu feble, però sempre valenta del Papa Francesc que va beneir Roma.

El Papa donava la seva benedicció al món, al món sencer, aquell matí  de Pasqua. Permeteu-me seguir amb aquesta mateixa benedicció: Déu ens estima, Déu els estima a tots, i el mal no prevaldrà! Tots estem en mans de Déu. Per tant, sense por, tots units de la mà de Déu i entre nosaltres, continuem endavant. Som deixebles de Crist. Crist ens precedeix. El món necessita la seva llum. La humanitat el necessita com a pont per ser tocats per Déu i el seu amor. Ajudeu-nos també vosaltres, i ajudeu-vos els uns als altres a construir ponts, amb el diàleg, amb la trobada, unint-nos tots per ser un sol poble sempre en pau. Gràcies al papa Francesc!

També vull donar les gràcies a tots els germans cardenals que m'han triat per ser el successor de Pere i caminar amb vosaltres com a Església unida, buscant sempre la pau i la justícia procurant sempre treballar com a homes i dones, fidels a Jesucrist, sense por, per proclamar l'Evangeli, de ser missioners.

Soc un fill de sant Agustí, agustinià, que va dir “amb vosaltres soc cristià i per a vosaltres, bisbe”. En aquest sentit, tots podem caminar junts cap a la pàtria que ens ha preparat Déu.

Una salutació especial a l'Església de Roma! [aplaudiments]

Hem de cercar junts com ser una Església missionera que construeixi ponts, el diàleg, sempre oberta a acollir tothom, com aquesta plaça amb els braços oberts. Amb tots els qui necessiten la nostra caritat, la nostra presència, el diàleg i l'amor.

Si em permeten també, una paraula, una salutació a tots aquells, en particular, a la meva estimada diòcesi de Chiclayo, al Perú, on un poble fidel ha acompanyat el seu Bisbe, ha compartit la seva fe i n'ha donat tant, tant per continuar sent Església fidel de Jesucrist.

A tots vosaltres, germans i germanes de Roma, d'Itàlia, d'arreu del món, volem ser una Església sinodal, una Església que camina, una Església que cerca sempre la pau i busca sempre la caritat que busca sempre ser propera sobretot dels qui pateixen.

Avui, el dia de la súplica a la Verge de Pompeia, la nostra mare Maria vol caminar sempre amb nosaltres, ser propera, ajudar-nos amb la seva intercessió i amor.

Per això, voldria resar amb vosaltres. Preguem junts per aquesta nova missió, per tota l'Església, per la pau al món i demanem aquesta gràcia especial a Maria, la nostra Mare.


Ave María...

***

En acabar les seves paraules, la plaça el va acomiadar amb una ovació. Alguns van començar a corejar amb entusiasme: Leone!, Leone!, Leone! Al que seguia una cadena de palmells rítmics. Així va començar el pontificat de Lleó XIV: amb un missatge de pau desarmada i desarmant, com el que va donar Jesús als seus deixebles després de la resurrecció.