D’altra banda, el fet que Jesús des de la creu encomanés la seva mare a sant Joan suposa que la Verge no tenia més fills. Que els evangelis esmentin de vegades els “germans de Jesús” pot explicar-se des de l'ús del terme “germans” en hebreu en el sentit de parents pròxims (Gen 13,8; etc.), o pensant que sant Josep tenia fills d'un matrimoni anterior, o prenent el terme en sentit de membre del grup de creients tal com s'usa al Nou Testament (Hch 1,15). L'Església sempre ha cregut en la virginitat de Maria i l'ha dita “la sempre verge” (Lumen Gentium 52), és a dir, abans, en i després del part, com confessa una fórmula tradicional.
Cal entendre la concepció virginal de Jesús com una obra del poder de Déu –“a Déu res no és impossible” (Lc 1, 37)- que escapa a tota comprensió i tota possibilitat humanes. Res té a veure amb les representacions mitològiques paganes en les quals un déu s'uneix a una dona fent de baró. En la concepció virginal de Jesús es tracta d'una obra divina en el si de Maria similar a la creació. Això és impossible d'acceptar per al no creient, com ho era per als jueus i els pagans que es van inventar històries bastes sobre la concepció de Jesús, com atribuir-la a un soldat romà cridat Pantheras. En realitat, aquest personatge és una ficció literària sobre la qual s'inventa una llegenda per a fer burles als cristians. Des d'un punt de vista de la ciència històrica i filològica, el nom Pantheras (o Pandera) és una paròdia corrupta de la paraula parthénos (en grec: verge). Aquelles gents, que utilitzaven en gran part de l'Imperi Romà d'Orient el grec com a llengua de comunicació, escoltaven parlar als cristians de Jesús com del Fill de la Verge (huiós parthénou), i quan volien burlar-se’n li deien «el fill de Pantheras». Aquestes històries en definitiva només testimonien que l'Església sostenia la virginitat de Maria, encara que semblés impossible.
La concepció virginal de Jesús és un signe que Jesús és veritablement Fill de Déu per naturalesa –per aquest motiu no té un pare humà–, al mateix temps que és veritable home nascut de dona (Gal 4,4). Als passatges evangèlics es mostra l'absoluta iniciativa de Déu en la història humana per a l'adveniment de la salvació, i que aquesta s'insereix en la història mateixa, com palesen les genealogies de Jesús.
A Jesús, concebut per l'Esperit Sant i sense concurs d’home, se’l pot comprendre millor com el nou Adam que inaugura una nova creació, a la qual pertany l'home nou redimit per ell (1 Cor 15,47; Jn 3,34).
La virginitat de Maria és a més signe de la seva fe sense ombra de dubte i del seu lliurament a la voluntat de Déu. Fins i tot s'ha dit que per aquesta fe Maria concep el Crist abans en la seva ment que en el seu ventre, i que “és més benaurada en rebre el Crist per la fe que en concebre en el seu si la carn del Crist” (S. Agustí). Sent verge i mare, Maria és també figura de l'Església i la seva més perfecta realització.
Bibliografia: Catecisme de l'Església catòlica , nn. 484-511; Francisco Varo, Rabí Jesús de Nazaret (B.A.C., Madrid, 2005) 212-219.