Opus Dei

L’Església és communio sanctorum: la comunitat de tots els qui han rebut la gràcia regeneradora de l’Esperit, per la qual són fills de Déu i germans de Jesucrist.

L’Església continua i realitza en la història la missió de Crist, impulsada per l’Esperit Sant. En la història de l’Església hi ha un entrellaçament entre el que és diví i el que és humà.

La salvació que Crist ha realitzat, i consegüentment la missió de l’Església, es dirigeix a l’home en la seva integritat. Per tant, també es dirigeix a l’home com a persona que viu en societat.

Aquesta veritat afirma la plenitud d’immortalitat a la qual l’home està destinat. Per tant, és un record de la dignitat de la persona, especialment del seu cos.

El pecat és una paraula, un acte o un desig contraris a la llei eterna. És una ofensa a Déu, que lesiona la natura de l’home i atempta contra la solidaritat humana.

Jesucrist ha ensenyat que per salvar-se cal complir els manaments, que expressen la substància de la llei moral natural. El primer manament és doble: l’amor a Déu i l’amor als altres per amor a Déu.

El segon manament de la llei de Déu prescriu respectar el nom del Senyor, mentre que el tercer mana santificar les festes.

El quart manament es dirigeix expressament als fills en les seves relacions amb els pares. Però es refereix també a altres relacions de parentiu, educatives, laborals, etc.

La vida humana és sagrada, perquè és fruit de l’acció creadora de Déu i sempre es manté en una relació especial amb el Creador.

Déu és amor i el seu amor és fecund. Ha volgut que la persona humana participi d’aquesta fecunditat i ha associat la generació a un específic acte d’amor entre un home i una dona.