«A Suècia, els catòlics som com una petita família»
A Suècia els catòlics són avui l'1,5% de la població, de les més variades procedències i amb gran vitalitat. És un país amb arrels cristianes en el qual durant els 500 últims anys la mentalitat predominant ha estat la protestant.
«¿Perdre l'esperança? Mai»
L'Antonio treballava venent roba, però el negoci va fer fallida. Va provar amb la venda de cotxes i tampoc li va anar bé. Es va llançar amb l'agricultura, però una plaga els va fer perdre una collita. L'any 2017 l'huracà Maria va arrasar amb tot. Deu dies després no tenia absolutament res: ni aigua, ni llum, ni aliment per als seus fills. Aleshores va aprendre de sant Josepmaria a confiar en Déu i seguir cap endavant.
"Escoltar", paraula icònica del Sínode sobre els joves
Continuen els treballs en el Sínode dels Bisbes sobre "Els joves, la fe i el discerniment vocacional". Monsenyor Mariano Fazio, vicari general de l'Opus Dei, va assenyalar a 'Vatican News' algunes paraules que ressonen en aquest Sínode: escoltar i acompanyar.
La vida sense Déu
Déu és un Pare amorós que va crear l’home per arribar a la felicitat. Però l’home va desobeir i es va preferir a si mateix abans que l’Amor de Déu.
Dona-li gràcies per tot, perquè tot és bo!
Donar gràcies a Déu, davant de les coses petites de cada dia, davant del que és bo i del que és dolent, és saber-se sempre estimat per Ell: gràcies per ser aquí al meu costat; gràcies perquè això t’importa.
Aquest corrent trinitari d’amor
El Misteri de la Trinitat canvia en profunditat la nostra mirada sobre el món, perquè revela com l’amor és el teixit mateix de la realitat.
«Busqueu la meva presència»: la fe en el Déu personal
La fe cristiana és una fe amb Presència, una fe que diu: no estàs sol al món... hi ha Algú que ha volgut que existeixis, que t’ha dit «viu!».
Un murmuri a l’ànima: el silenci de Déu
El silenci és sovint el «lloc» en què Déu ens espera: perquè l’aconseguim escoltar a Ell, en comptes d’escoltar el soroll de la nostra pròpia veu.
L’amor que abraça el món (La creació, II)
Després d’haver reflexionat sobre els relats de la creació, ens podem preguntar una vegada més: en quin sentit és racional parlar avui de creació?
«Déu va veure tot el que havia fet, i era molt bo» (La creació, I)
Si el món abans transparentava Déu, avui és, per a molts, opac. Per què la fe en la creació és encara decisiva en l’era de la ciència.