Opus Dei

El convenciment de la teva «mala pas­ta» ―el teu propi coneixement― et do­narà la reacció sobrenatural, que farà arrelar més i més en la teva ànima el goig i la pau, davant la humiliació, el menyspreu, la calúmnia... Després del fiat ―Senyor, el que Tu vulguis―, el teu raciocini en aquests casos haurà de ser: «no­més ha dit això? Es veu que no em coneix; altra­ment no hauria tirat tan curt».

Mira la teva conducta amb deteniment. Veuràs que estàs ple d'errors, que et fan mal a tu i potser també als qui t'envolten. —Recorda, fill, que no són més poc importants els microbis que les feres. I tu cultives aquests er­rors, aquestes equivocacions —com es cultiven els microbis al laboratori—, amb la teva falta d'humi­litat, amb la teva falta d'oració, amb la teva falta de compliment del deure, amb la teva falta de coneixement propi... I, després aquells focus infec­ten l'ambient.

No és esperit de penitència fer uns dies grans mortificacions, i abandonar-les uns altres. Esperit de penitència vol dir saber-se vèncer cada dia, oferint coses -grans i petites- per amor i sense espectacle. (Forja, 784)

Si ets fidel, podràs dir-te vencedor. —En la teva vida, per més que perdis alguns combats, no coneixeràs derrotes. No existeixen fracassos —convenç-te'n—, si obres amb rectitud d'intenció i amb afany de complir la Voluntat de Déu. —Llavors, amb èxit o sense èxit, triomfaràs sempre, perquè hauràs fet el treball amb Amor. (Forja, 199)

Xapoteges en les temptacions, et poses en perill, jugues amb la vista i amb la imaginació, xerres de... estupideses. ―I després t'es­panta que t'assaltin dubtes, escrúpols, confusions, tristesa i descoratjament. ―M'has de concedir que ets poc conseqüent. (Solc, 132)

Un voler sense voler és el teu, mentre no treguis decididament l'ocasió. ―No et vulguis enganyar dient-me que ets feble. Ets... covard, que no és igual. (Camí, 714)

No vulguis ser com el penell daurat del gran edifici: per més que brilli i per amunt que sigui, no compta gens per a la solidesa de l'obra. ―Tant de bo que siguis com un vell carreu ocult en els fonaments, sota terra, on no et vegi ningú: per tu no s'ensorrarà la casa. (Camí, 590)

El món ens espera. Sí!, l'estimem apassionadament, aquest món, perquè Déu així ens ho ha ensenyat: Sic Deus dilexit mundum... ―així Déu estimà el món; i perquè és el lloc del nostre camp de batalla ―una bellíssima guerra de caritat―, a fi que tots aconseguim la pau que Crist ha vingut a instaurar. (Solc, 290)

Des de lluny ―allà, a l'horitzó― sem­bla que el cel s'ajunta amb la terra. No oblidis que, on de veritat la terra i el cel s'ajunten, és en el teu cor de fill de Déu. (Solc, 309)

Hi ha una quantitat molt considerable de cristians que serien apòstols..., si no tinguessin por. Són els mateixos que després es queixen, perquè el Senyor ―diuen!― els abandona: ¿que fan ells amb Déu? (Solc, 103)