“Saber-se vèncer cada dia”

No és esperit de penitència fer uns dies grans mortificacions, i abandonar-les uns altres. Esperit de penitència vol dir saber-se vèncer cada dia, oferint coses -grans i petites- per amor i sense espectacle. (Forja, 784)

Però ens sotja un enemic potent, que s'oposa al nostre desig d'encarnar acabadament la doctrina de Crist: la supèrbia, que creix quan no intentem descobrir, després dels fracassos i de les derrotes, la mà benefactora i misericordiosa del Senyor. Llavors, l'ànima s'omple de penombres -una trista obscuritat l'envaeix- i es creu perduda. La imaginació inventa obstacles que no son reals, que desapareixerien si miréssim només amb una miqueta d'humilitat. Amb la supèrbia i la imaginació, l'ànima s'endinsa a vegades en calvaris tortuosos; però en aquests calvaris Crist no hi és, perquè allà on hi ha el Senyor es frueix de pau i d'alegria, encara que l'ànima es trobi en carn viva i voltada de tenebres.

Un altre enemic hipòcrita de la nostra santificació: el fet de pensar que aquesta batalla interior s'ha de dirigir contra obstacles extraordinaris, contra dracs que respiren foc. És una altra manifestació d'orgull. Volem lluitar, però estrepitosament, amb clamors de trompetes i tremolor d'estendards.

Hem de convèncer-nos que el major enemic de la roca no es el pic o la destral, ni el cop de qualsevol altra eina, per contundent que sigui: és l'aigua menuda que es va ficant de gota en gota, entre les escletxes de la penya, fins a malmetre'n l'estructura. (És Crist que passa, 77)

Rebre missatges per correu electrònic

email