El món, el dimoni i la carn son uns aventurers que, aprofitant-se de la feblesa del salvatge que duus a dins, volen que, a canvi del pobre mirallet d'un plaer ―que res no val―, els donis l´or fi i les perles i els brillants i robins amarats amb la sang viva i redemptora del teu Déu, que son el preu i el tresor de la teva eternitat. (Camí, 708)
Una altra caiguda... i, quina caiguda!... Desesperar-te? No: humiliar-te i recórrer, per Maria, la teva Mare, a l'Amor Misericordiós de Jesús. ―Un miserere i ¡amunt aquest cor! ―A començar de nou. (Camí, 711)
Molt fonda és la teva caiguda! ―Comença els fonaments des d'aquí baix. ―Sigues humil. Cor contritum et humiliatum, Deus, non despicies. ―No rebutjarà Déu un cor contrit i humiliat. (Camí, 712)
Tu no vas contra Déu. ―Les teves caigudes són de fragilitat. ―D'acord: però, les tens tan sovint aquestes fragilitats! ―no saps evitar-les― que, si no vols que et tingui per dolent, t'hauré de tenir per dolent i per ruc. (Camí, 713)