Opus Dei

“Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes”. Quan, com els apòstols, escoltem la crida de Déu i ens decidim a seguir-lo sense condicions, en la nostra vida s'obre una dimensió meravellosa que omple de contingut i sentit tota la nostra existència.

“Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar”. Un camí per aconseguir la unitat amb Déu és ser molt fidels i pregar diàriament pel Papa i l'Església.

«Aneu al món sencer i prediqueu l'Evangeli a tota criatura». El Senyor ens ha cridat a tots els batejats perquè siguem heralds de la salvació que ell ha portat al món. Demanem-li que creixi en nosaltres la consciència d’ésser apòstols al mig del món.

“La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats”. Demanem a Déu que enviï als sembrats molts obrers que sàpiguen estar molt units a ell per la pregària i plenament disposats a anar per feina en la missió que els tingui encomanada.

“El Regne de Déu (...) és com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra”. La vida d’un cristià no és la vida d’algú que per si mateix fa coses que tenen èxit immediat o són grandioses. Comença amb una llavor menuda, la fecunditat de la qual depèn de la unió amb el Crist, que ens espera en allò petit del nostre dia a dia.

«Jesús els digué: “Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?”» El Senyor ens demana una maduració interior: passar de l’infant que es queixa i s'enutja perquè sembla que el pare no fa cas, al fillet que confia i s'abandona en braços del pare.

“Ves a casa teva, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu”. Sense l'ajuda de Nostre Senyor som molt febles i sucumbim fàcilment al mal. Al contrari, amb la seva gràcia totes les coses són possibles, i fins i tot la persona més inesperada pot ser cridada a ésser apòstol.

Jesús «entra al lloc on era la nena, l’agafa per la mà i li diu: Talità, cum, que vol dir: “T’ho mano: noia, aixeca’t”» A través de paraules i gestos senzills, Jesús dona la guarició i la vida. Si tenim fe, ell actua a través de les nostres paraules i accions per portar la salvació a altres.

“Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran”. Durant la Quaresma, ens preparem amb penitència i dejuni per celebrar a la Setmana Santa el misteri de Jesús crucificat, mort i sepultat. El motor cristià d’aquesta mortificació només pot ser l'amor, la identificació amb el Crist.

“I no pogué fer allí cap miracle (...). I el sorprenia que no tinguessin fe”. No tots aquells amb què Jesús es va trobar tenien fe en ell: molts el van rebutjar. Ell no força ningú a creure: desitja que confiem lliurement en ell. La recompensa de la fe serà gran en el regne del cel.