Opus Dei

“Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor”. També nosaltres volem participar en la vida divina de qui ha volgut compartir la nostra condició humana. Estem cridats a oferir les nostres vides com un sacrifici espiritual.

“És Joan, el qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat”. Tots estem cridats a ser testimonis de la veritat. Com el Baptista, els que ens coneixen haurien de veure en nosaltres una semblança a Jesús.

“Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica”. El descans dels apòstols és un temps necessari per ser-hi tots sols amb Jesús.

“Vosaltres sou la sal de la terra. (...) Vosaltres sou la llum del món”. El cristià és sal i llum del món quan, amb l’exemple i la paraula, porta a terme una activitat apostòlica intensa.

“Així que desembarcaren, la gent el va reconèixer”. Només pot ser guarit pel Crist qui és capaç de reconèixer-lo. Potser, com van saber fer els sants, podem començar per reconèixer Jesús en la persona dels germans malalts.

“Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi”. Darrere de cadascun dels deu manaments batega el desig de Déu que tinguem el cor net, sobretot per poder-lo contemplar.

“Només allò que surt de l’home el fa impur”. Paga la pena que ens preguntem si per tenir l'ànima neta fem com a mínim el mateix esforç que per tenir el cos sa.

“Una dona que tenia una filla posseïda d’un esperit maligne vingué a prosternar-se als seus peus”. Demanem a Déu una fe que superi fronteres i es transformi en una pregària constant, plena d'abandó en ell.

“Li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li suplicaven que li imposés la mà”. De vegades patim perquè alguns amics s'aïllen i no volen escoltar raons per millorar la vida. Propiciem que tinguin una trobada personal amb Jesús. Primer, amb la pregària i la mortificació; després, potser amb un comentari obert, que convidi a reflexionar-hi personalment.

“Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que (...) no tenen res per a menjar”. Jesús es compadeix d'aquelles persones i li importa que no només rebin l'aliment espiritual, sinó també el material. El Senyor ens ensenya a interessar-nos per cada persona a la seva singularitat, amb les seves necessitats espirituals i físiques.