La il·lusió de ser apòstol
Sant Josepmaria ens encoratjava a ser el mateix Crist que passa al costat de la gent, a donar als altres el mateix amor de Crist amic. Per això és lògic que en la nostra oració alimentem aquesta il·lusió humana i divina de tenir sempre nous amics, perquè «Déu moltes vegades se serveix d’una amistat autèntica per dur a terme la seva obra salvadora», com afirma Mons. Fernando Ocáriz.
Un apòstol que frueix sempre
En un món ple d’activitat, sant Josepmaria ens proposa una “lògica” sorprenent: primer, oració i mortificació; només després, acció. Així podrem sintonitzar millor amb l’apostolat que vol Déu.
Us he anomenat amics (IV): La millor assegurança de vida
L’amistat entre les persones cridades a una mateixa missió permet que aquesta sigui sempre un camí ple de felicitat.
Us he anomenat amics (III): Dins d’un gran mapa de relacions
Un nou article de la sèrie "Us he anomenat amics" sobre l'amistat i l'apostolat. Deixar-nos estimar pels altres és una manera d’obrir espai per a Déu en la nostra vida. Jesús ho va fer fins als seus últims moments a la terra.
Sentit de missió (I): «Com si s’encengués un llum dins nostre»
Viure amb sentit de missió és saber-se enviats pel Senyor per portar el seu Amor a qui tenim a prop. Això suposa decidir en cada moment —amb l’impuls de l’Esperit Sant— què hem de fer, en funció d’aquesta missió que dona contingut i finalitat al nostre pas per la terra. Així ho explica aquest article
Obres corporatives
A les obres d'apostolat corporatiu, l'Opus Dei assumeix la vivificació de l'orientació cristiana de l'activitat que es desenvolupa. Són iniciatives de caràcter civil, sense ànim de lucre i amb una finalitat apostòlica i de servei.
“Fam i set d’Ell i de la seva doctrina”
Sense vida interior, sense formació, no hi ha veritable apostolat ni obres fecundes: la labor és precària i fins i tot fictícia. ―¡Quina responsabilitat, per tant, la dels fills de Déu!: hem de tenir fam i set d'Ell i de la seva doctrina. (Forja, 892)
"Portadors de Déu a tots els ambients"
Quan tinguis el Senyor al teu pit i tastis els deliris del seu Amor, promet-li que t'esforçaràs per canviar el rumb de la teva vida en tot allò que calgui, a fi de portar-lo a la multitud, que no el coneix, que va buida d'ideals; que, malauradament, camina animalitzada. (Forja, 939)
“Urgeix cristianitzar la societat”
Tal com vol el Mestre, tu has de ser ―ben ficat en aquest món, on ens toca viure, i en totes les activitats dels homes― sal i llum. ―Llum, que il·lumina les intel·ligències i els cors; sal, que dóna el gust i preserva de la corrupció. Per això, si et manca afany apostòlic, esdevindràs insípid i inútil, defraudaràs els altres i la teva vida serà un absurd. (Forja, 22)