Evangeli (Lc 4, 38-44)

Quan va anar-se’n de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella. Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l’instant i es posà a servir-los.

Així que el sol s’hagué post, tots els qui tenien malalts afectats per diverses malalties els portaven cap a Jesús. Ell imposava les mans a cada un i els curava. De molts en sortien dimonis cridant i dient-li:

—Tu ets el Fill de Déu!

Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.

Un cop s’hagué fet de dia, sortí i se n’anà en un lloc solitari. La gent el buscava i, quan van arribar al lloc on ell era, el volien retenir perquè no els deixés. Però ell els digué:

—Cal que també anunciï la bona nova del Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat.

I anava predicant per les sinagogues del país dels jueus.

Comentari

Jesús entra a casa de Simó. La sogra té febre alta i li demanen que la guareixi. Jesús s'acosta al llit de la malalta, la pren de la mà i la mira amb un somriure d'afecte. I, de sobte, aquella dona se sent guarida, totalment guarida, i s’aixeca amb la força de sempre, sense requerir ni tan sols un temps de convalescència. Després, agraeix a Jesús el miracle i es posa a servir a ell i als deixebles, plena d'alegria i vitalitat.

Podem pensar en algunes malalties de la nostra ànima: la mandra per servir els altres, l'orgull i la vanitat, l'ambició i l'avarícia, els enuigs freqüents amb els nostres familiars o les faltes de puresa i castedat. Quant ens agradaria que Jesús ens prengués de la mà, ens mirés amb un somriure, i ens guarís de sobte!

Sant Ciril aconsellava: «Rebem nosaltres Jesús, perquè quan ens visita i el portem a la ment i al cor extingeix en nosaltres l'ardor de les passions més grans, i ens mantindrà incòlumes perquè li servim, això és, perquè fem el que li agrada»[1].

Rebre Jesús a la ment i al cor: heus aquí el secret. Rebre'l a la nostra ment és pensar com ell pensa. Rebre'l al nostre cor és estimar allò que ell estima. Com fer per aconseguir-ho? Desitjar aquesta gràcia de tot cor, de debò, amb sinceritat, i demanar-la a l'Esperit Sant, confiant totalment en ell.

Hi ha un moment privilegiat per rebre el Senyor al cor: l'Eucaristia. A la comunió, Jesús ve a nosaltres amb tot el seu amor i tot el seu poder de guariment. Si ens preparem bé, amb l'ajuda de la Mare de Déu, i evitem caure a la rutina, també nosaltres ens sentirem guarits de les nostres malalties, bojament enamorats de Déu, i podrem servir els altres amb alegria.

[1]Sant Ciril, Hom. 28 in Mattheum.