Evangeli del dimarts de la setmana I de Quaresma: aprendre a pregar

“Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar”. El Senyor ens obre la intimitat i ens revela amb el Parenostre la confiança amb què ens hem d'adreçar al Pare i què convé demanar.

Evangeli (Mt 6, 7-15)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

—Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.

»Vosaltres, pregueu així:

Pare nostre que estàs en el cel,

santifica el teu nom,

vingui el teu Regne,

que es faci la teva voluntat

aquí a la terra com es fa en el cel.

Dona’ns avui el nostre pa de cada dia;

perdona les nostres ofenses,

així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen;

no permetis que caiguem en la temptació,

i allibera’ns del mal.

»Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres.


Comentari

Tornem a escoltar avui el Parenostre, la pregària que Jesús va ensenyar als deixebles. Aquestes paraules, tan repetides pels cristians de totes les èpoques, són força significatives i contenen ensenyaments de gran profunditat.

Per escoltar-les amb oïdes atentes, cal adonar-se que les intencions que la componen són un resum d'allò que Jesús portava al cor. El Parenostre és com una finestra a la intimitat del Senyor. Ens permet entendre quin era el contingut del diàleg amb el Pare Déu, quines eren les seves motivacions, quins obstacles se li presentaven.

Jesús ens ensenya que totes les nostres peticions, siguin les que siguin, s'han d'adreçar al “Pare nostre”. Ens mostra així que la nostra pregària pot descansar en la confiança que ens adrecem a un Pare que vol el nostre bé.

La litúrgia del dia d'avui ens convida, per tant, a confrontar la nostra pregària amb la pregària del Senyor i aprendre a poc a poc a tenir els mateixos desitjos: que tots coneguin el nom Déu, que el seu Regne sigui una realitat, aconseguir l’aliment veritable, demanar força per lluitar contra la temptació i el pecat, i en cas que hàgim patit algun mal, saber perdonar.

Aquestes eren per al Senyor les qüestions importants. Demanem ajuda a l'Esperit Sant perquè també ho siguin per a nosaltres; que tinguem els mateixos sentiments que Jesús, amb un cor més conforme al cor diví i que, sobretot, sapiguem dialogar i adreçar-nos amb confiança al Pare nostre que és al cel.

Martín Luque // Catalin - Canva Pro