Evangeli (Lc 14, 12-14)

Després digué al qui l’havia convidat:

—Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos.

Comentari

A l'evangeli d'avui, Jesús ens ensenya a través de la imatge del banquet. El context és un dinar celebrat un dissabte a casa d'un dels principals fariseus. Diversos doctors de la Llei i alguns fariseus estan disgustats perquè Jesús fa miracles en dissabte. Jesús, però, no s'acovardeix pas i ensenya la centralitat de la caritat amb imatges com la del banquet. Després d'explicar la importància de la humilitat, ens vol ensenyar que aquesta virtut cal completar-la amb la pràctica de la caritat.

Perquè la caritat consisteix a sortir d'un mateix, a buscar sempre el bé de l'altre, a no cercar cap guany propi, a rebutjar la nostra pròpia lloança o recompensa. La caritat és estimar Déu i el proïsme com un mateix. L'home, per ser feliç, ha de cercar la felicitat del proïsme. Per això, el mateix Jesús ens convida a donar a qui no ens pot tornar l'ajuda prestada, com els pobres.

Déu va venir al món i es va fer pobre. «A això condueix l'amor de Crist, que ens ha estimat fins a l'extrem (cf. Jn 13, 1) i arriba fins als confins, als marges, a les fronteres existencials. Portar les perifèries al centre vol dir centrar la nostra vida en Crist, que “es va fer pobre” per nosaltres, per enriquir-nos “amb la seva pobresa” (2 Cor 8, 9)» [1].

Per ajudar a posar el Crist al centre, ens servirà descobrir el mateix Crist en el proïsme. Sant Josepmaria va preguntar alguna vegada a fills seus espirituals: «sabeu per què us estimo tant?» I responia: «perquè veig bullir en vosaltres la sang de Crist»[2].

Veure el Crist en el proïsme, en el pobre. Això ens mourà a fer accions concretes en favor dels altres. En companyia de Jesucrist, entrem pobres i sortim rics. Ell ens dona el cor perquè hi càpiguen les preocupacions dels altres, perquè puguem compartir amb tothom els dons que ens ha donat, per poder fruir i gaudir en aquest món amb grandesa d'ànima.

[1] Francesc, Audiència general, 19 d’agost de 2020.

[2] Sant Josepmaria. Citat a A. Vázquez de Prada, El Fundador del Opus Dei, vol. III, Rialp, Madrid, 2003, p. 405.