Evangeli (Mc 10, 32-45)
Mentre feien camí pujant a Jerusalem, Jesús els anava al davant i ells n’estaven astorats: els qui el seguien tenien por. Llavors Jesús tornà a prendre a part els Dotze i començà a dir-los el que li havia de succeir:
—Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort, el posaran en mans dels pagans, l’escarniran, li escopiran, l’assotaran i el mataran; però al cap de tres dies ressuscitarà. Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s’acosten a Jesús i li diuen:
—Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.
Jesús els preguntà:
—Què voleu que faci per vosaltres?
Ells li respongueren:
—Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra.
Jesús els contestà:
—No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?
Ells li respongueren:
—Sí que podem.
Jesús els digué:
—Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui ha estat preparat.
Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué:
—Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots; com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom.
Comentari
L'evangeli d'avui ens presenta un dels nombrosos diàlegs entre Jesús i els seus deixebles mentre pujaven a Jerusalem. En aquesta ocasió, just després que el Senyor anunciés el que els esperava a la ciutat santa, s'acosten Jaume i Joan i li demanen audaçment gaudir de privilegis especials quan es proclami el Regne: “Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra” (v. 37), a allò que el Mestre respon immediatament dient: “No sabeu què demaneu” (v. 38).
Per a Jesús, el que cal retreure a la petició dels fills de Zebedeu no és el desig de tenir llocs d'honor, sinó que vulguin saltar-se i no tenir en compte el que ha de succeir a Jerusalem, lloc on “el Fill de l’home serà entregat” (v. 33). En poques paraules, el Senyor corregeix la pretensió de voler obtenir la victòria del Regne sense passar per la creu.
La creu és part essencial de la història i del missatge que Jesús vol transmetre als deixebles de tots els temps. Significa, d'una banda, que el Senyor està disposat a anar a trobar els qui “l’escarniran, li escopiran, l’assotaran i el mataran” (v. 34). Però sabem també que ho fa per ensenyar-nos com ens hem de comportar en els moments durs, i que malgrat tot, sempre és possible “servir” i “donar vida” (cf. v. 45).
Si estem disposats a seguir l'ensenyament de Jesús, trobarem allò que Jaume i Joan buscaven a les palpentes. La veritable grandesa s'assoleix quan amb l'ajuda de Déu vivim un amor disposat al servei, que sap perseverar en aquest afany, encara que les circumstàncies siguin difícils i ens vegem envoltats de dificultats. Sabem que Jesús ho ha aconseguit, i sabem també que no ens deixarà abandonats si intentem seguir els seus passos.