Evangeli (Jn 6, 22-29)

L’endemà, la gent encara era a l’altra banda del llac. Llavors s’adonaren que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no hi havia pujat amb els seus deixebles, sinó que ells se n’havien anat tots sols.

Altres barques havien arribat des de Tiberíades fins a prop de l’indret on havien menjat després que el Senyor digués l’acció de gràcies.

Així, doncs, quan la gent s’adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n’anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús.

Així que el trobaren a l’altra banda del llac, li van preguntar:

—Rabí, quan has arribat?

Jesús prengué la paraula i els digué:

—En veritat, en veritat us ho dic: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats. Però no us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dona vida eterna. I el Fill de l’home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l’ha marcat amb el seu segell.

Ells li preguntaren:

—Com hem d’actuar per a fer les obres de Déu?

Jesús els respongué:

—L’obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat.

Comentari

El dia anterior, Jesús havia sadollat de pa la gernació que el seguia. Els qui s’havien beneficiat del miracle estan ara entusiasmats i busquen amb insistència Jesús. Estan disposats a anar d'aquí cap allà, a travessar el llac, a seguir la pista d'aquell que era capaç d’obtenir pa sense cap esforç i donar-lo a la multitud. Designen a Jesús Mestre i en el fons el volen proclamar rei, perquè pensen que finalment ha arribat algú que resoldrà de debò els problemes. Creuen que amb Ell tindran assegurat el pa i qui sap quantes coses més.

Jesús, que coneix el fons dels cors, no es deixa pas enlluernar per l'èxit aparent. Vol elevar els oients cap al sentit veritable del miracle de la multiplicació dels pans: és un signe, l’anunci d’una realitat millor. Jesús els diu: “no us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dona vida eterna (...). I el Fill de l’home us donarà aquest aliment”. La munió respon: “Com hem d’actuar per a fer les obres de Déu?” No s'adonen de totes les implicacions de les seves paraules.

Potser aquests personatges pensen en una barata: farem les obres que Déu ens demana i a canvi rebrem diàriament el nostre pa. El Senyor, però, els vol donar quelcom més gran, desitja lliurar-los el Cos mateix com a aliment. Per a poder apreciar-lo, però, cal preparar-se bé: “L’obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat”.

L’Evangeli d'avui ens convida a demanar-nos si ens afanyem en buscar l’aliment veritable, que és l'Eucaristia. També ens recorda que per a poder assaborir l'Eucaristia ens cal atansar-nos-hi amb fe. Com ens serveix, per exemple, preparar aquestes trobades amb el Senyor amb comunions espirituals, que són moments per encendre la fe als nostres cors. Aleshores, rebre l'Eucaristia realment ens transformarà, ens farà realitzar les obres de Déu a les nostres vides, divinitzarà la feina de cada dia.