“Tu ets sal, ànima d'apòstol”

Tu ets sal, ànima d'apòstol. ― Bonum est sal ― la sal és bona, llegim en el Sant Evangeli, si autem sal evanuerit ―però si la sal es desvirtua..., res no val, ni per a la terra, ni per als fems; es llença fora com a inútil. Tu ets sal, ànima d'apòstol. ― Però si et des­virtues... (Camí, 921)

Els catòlics hem d'anar per la vida com apòstols: amb llum de Déu, amb sal de Déu. Sense por, amb naturalitat, però amb tal vida interior, amb tal unió amb el Senyor, que il·luminem, que evitem la corrupció i les ombres, que repartim el fruit de la serenitat i l'eficàcia de la doctrina cristiana. (Forja, 969)

En moments de desorientació general, quan clames al Senyor, ¡per les seves ànimes!, sembla com si no t'escoltés, com si es fes el sord a les teves crides. Fins arribes a pensar que el teu treball apostòlic és inútil. - No t'amoïnis! Continua treballant amb la mateixa alegria, amb la mateixa vibració, amb el mateix afany. - Deixa'm que hi insisteixi: quan es treballa per Déu, no hi ha res infecund! (Forja, 978)

Amb la doctrina de cristià, amb la teva vida íntegra i amb el teu treball ben fet, has de donar bon exemple, en l'exercici de la teva professió, i en el compliment dels deures del teu càrrec, als qui et volten: els parents, els amics, els companys, els veïns, els alumnes... - No pots ser un malfeiner. (Forja, 980)