Etiqueta: Apostolat

Hi ha 25 resultats sobre "Apostolat"
Sentit de missió (I): «Com si s’encengués un llum dins nostre»

Sentit de missió (I): «Com si s’encengués un llum dins nostre»

Viure amb sentit de missió és saber-se enviats pel Senyor per portar el seu Amor a qui tenim a prop. Això suposa decidir en cada moment —amb l’impuls de l’Esperit Sant— què hem de fer, en funció d’aquesta missió que dona contingut i finalitat al nostre pas per la terra. Així ho explica aquest article

Articles
Obres corporatives

Obres corporatives

Les obres d'apostolat corporatiu tenen la garantia moral de la prelatura, que s'encarrega de l'orientació cristiana. Són iniciatives de caràcter civil, sense ànim de lucre i amb una finalitat apostòlica i de servei.

Activitats
Apostolat

Apostolat

La prelatura tracta de recordar a tots els cristians que, sigui quina sigui l'activitat a la qual es dediquin, han de cooperar a resoldre cristianament els problemes de la societat i donar testimoniatge constant de la seva fe.

Activitats

“Fam i set d’Ell i de la seva doctrina”

Sense vida interior, sense formació, no hi ha veritable apostolat ni obres fecun­des: la labor és precària i fins i tot fictícia. ―¡Quina responsabilitat, per tant, la dels fills de Déu!: hem de tenir fam i set d'Ell i de la seva doctrina. (Forja, 892)

"Portadors de Déu a tots els ambients"

Quan tinguis el Senyor al teu pit i tas­tis els deliris del seu Amor, promet-li que t'esforçaràs per canviar el rumb de la teva vida en tot allò que calgui, a fi de portar-lo a la multitud, que no el coneix, que va buida d'ideals; que, malauradament, camina animalitzada. (Forja, 939)

“Urgeix cristianitzar la societat”

Tal com vol el Mestre, tu has de ser ―ben ficat en aquest món, on ens toca viure, i en totes les activitats dels homes― sal i llum. ―Llum, que il·lumina les intel·ligències i els cors; sal, que dóna el gust i preserva de la corrupció. Per això, si et manca afany apostòlic, esdevindràs insípid i inútil, defraudaràs els altres i la teva vida serà un absurd. (Forja, 22)

“La més gran revolució de tots els temps”

Si els cristians visquéssim de debò d'a­cord amb la nostra fe, es produiria la més gran revolució de tots els temps... ¡L'eficàcia de la corredempció depèn també de cada un de nosaltres! ―Medita-ho. (Solc, 945)

“Senyor, tantes ànimes lluny de Tu!”

Veig la teva Creu, Jesús meu, i frueixo la teva gràcia, perquè el premi del teu Calvari ha estat per a nosaltres l'Esperit Sant... i te'm dones, cada dia, amorós —boig!— en l'Hóstia Santíssima... I m'has fet, fill de Déu!, i m'has donat la teva Mare. No en tinc prou amb l'acció de gràcies: se me'n va el pensament: Senyor, Senyor, ¡tantes ànimes lluny de Tu! Fomenta en la teva vida les ànsies d'apostolat, per tal que el coneguin..., i l'estimin..., i ¡se sentin estimats! (Forja, 27)

“Si et manca afany apostòlic, esdevindràs insípid”

Tal com vol el Mestre, tu has de ser —ben ficat en aquest món, on ens toca viure, i en totes les activitats dels homes— sal i llum. —Llum, que il·lumina les intel·ligències i els cors; sal, que dóna el gust i preserva de la corrupció. Per això, si et manca afany apostòlic, esdevindràs insípid i inútil, defraudaràs els altres i la teva vida serà un absurd. (Forja, 22)

“Estàs obligat a donar exemple”

Et cal vida interior i formació doctri­nal. Exigeix-te! -Tu -cavaller cristià, dona cristiana- has de ser sal de la terra i llum del món, perquè estàs obligat a donar exemple amb sant desvergonyiment.

"Has d’anar a buscar a les ànimes"

Crist espera molt de la teva labor. Però has d'anar a buscar les ànimes, com el Bon Pastor surt a trobar l'ovella que fa cent: sense esperar que et cridin. En acabat, serveix-te dels teus amics per fer bé a uns altres: ningú no pot estar-se tranquil ―digues-ho a cada un― amb una vida espiritual que, després d'omplir-lo, no desbor­di cap a fora amb zel apostòlic. (Solc, 223)