Quin respecte, quina veneració, quina estimació que hem de sentir per una sola ànima, davant aquesta realitat: que Déu l'estima com a cosa seva! (Forja, 34)
Davant l'aparent esterilitat de l'apostolat, t'assalten les avantguardes d'una onada de descoratjament, que la teva fe refusa amb fermesa...
—Però t'adones que necessites més fe, humil, viva i operativa. Tu, que desitges la salut de les ànimes, crida com el pare d'aquell noi malalt, posseït pel diable: Domine, adiuva incredulitatem meam! Senyor, ajuda la meva incredulitat!
No ho dubtis: es repetirà el miracle. (Forja, 257)