Li diu Pere: Senyor!, Tu m'has de ren­tar a mi els peus? Jesús respon: el que jo faig, tu ara no ho entens; ho entendràs des­prés. Pere insisteix: Tu mai no em rentaràs a mi els peus. Replica Jesús: si jo no et rentava, no tindràs part amb mi. Simó Pere es rendeix: Senyor, no solament els peus, sinó també les mans i el cap.

Davant la crida a un lliurament total, complet, sense vacil·lacions, moltes vegades oposem una fal­sa modèstia, com la de Pere... ¡Tant de bo fóssim també homes de cor, com l'Apòstol!: Pere no per­met a ningú que estimi Jesús més que ell. Aquest amor duu a reaccionar així: sóc aquí!, renta'm mans, cap, peus!, purifica'm del tot!, que jo vull donar-me a Tu sense reserves.(Solc, 266)

"Pesa damunt meu la sol·licitud per to­tes les esglésies», escrivia Sant Pau; i aquest sospir de l'Apòstol recorda a tots els cris­tians -també a tu!- la responsabilitat de posar als peus de l'Esposa de Jesucrist, de l'Església San­ta, tot el que som i el que podem, estimant-la fidelíssimament, fins i tot a costa de la hisenda, de l'honra i de la vida. (Forja, 584)