No m'abandonis, Senyor meu: no veus a quin abisme sense fons aniria a parar aquest pobre fill teu?
-Mare meva: sóc també fill teu. (Forja, 314)
Treu el cap moltes vegades a l'oratori, per dir-li a Jesús: ...m'abandono en els teus braços.
-Deixa als seus peus alló que tens: ¡les teves misèries!
-D'aquesta manera, a pesar de la turbamulta de coses que arrossegues darrera teu, no em perdràs mai la pau. (Forja, 306)
Nunc coepi! ―ara començo!: és el crit de l'ànima enamorada que, a cada instant, tant si ha estat fidel com si li ha mancat generositat, renova el seu desig de servir ―d'estimar!― amb lleialtat entera el nostre Déu. (Solc, 161)