Opus Dei

Has de ser, com a fill de Déu i amb la seva gràcia, baró o dona forta, de desigs i de realitats. ―No som plantes d'hivernacle. Vivim enmig del món, i hem d'estar a tots els vents, a la calor i al fred, a la pluja i als ciclons..., però fidels a Déu i a la seva Església. (Forja, 792)

Anima't! Que tu... pots. ―No veus què va fer la gràcia de Déu amb aquell Pere dormilega, negador i covard..., amb aquell Pau perseguidor, odiador i pertinaç? (Camí, 483)

Estima el Pontífex Romà, venera'l, resa, mortifica't per ell -cada dia amb més afecte-, que és la pedra basilar de l'Església, que prolonga entre tots els homes, al llarg dels segles i fins a la fi dels temps, aquella labor de santificació i de govern que Jesús confià a Pere. (Forja, 134)

Comunió dels Sants. ―Com t'ho diria? ―Saps el què són les transfusions de sang per al cos? Doncs una cosa així és la Comu­nió dels Sants per a l'ànima. (Camí, 544)

Tu ―et penses― en tens molta, de perso­nalitat: els teus estudis ―els teus treballs d'investigació, les teves publicacions―, la teva po­sició social ―el teu nom―, les teves actuacions polítiques ―els càrrecs que ocupes―, el teu patri­moni..., la teva edat, ja no ets una criatura! Per tot això justament necessites més que d'altres un Director per a la teva ànima. (Camí, 63)

Afirmes que vas entenent de mica en mica el que vol dir «ànima sacerdotal»... No t'enfadis si et contesto que els fets demostren que ho comprens només en la teoria. ―Cada jor­nada et passa el mateix: al vespre, a l'examen, tot són desigs i propòsits; al matí i a la tarda, a la feina, tot són peròs i excuses. Així és com vius el «sacerdoci sant, per a oferir víctimes espirituals, agradables a Déu per Jesucrist»? (Solc, 499)

Als qui aspiren a la unitat hem de posar-los davant de Crist que prega perquè estiguem consummati in unum, consumats en la unitat. La fam de justicia ens ha de dur a la font originaria de la concòrdia entre els homes: ésser i saber-se fills del Pare, germans. (És Crist que passa, 157)