“Preocupació d’apostolat”

Si no mostres -amb la teva oració, el teu sacrifici, la teva acció- una cons­tant preocupació d'apostolat, és senyal evident que et manca felicitat i que ha d'augmentar la teva fidelitat. -Qui té la felicitat, el bé, procura donar-lo als altres. (Forja, 914)

Quan trepitgis de debò el teu propi jo i visquis per als altres, llavors seràs ins­trument apte en les mans de Déu.

Ell ha cridat -crida- els seus deixebles, i els mana: ut eatis! -aneu a buscar tothom. (Forja, 915)

In modico fdelis! -fidel en allò que és poc... -La teva labor, fill meu, no és solament salvar ànimes, sinó santificar-les, dia a dia, donant a cada instant -fins als que aparent­ment són vulgars- vibració d'eternitat. (Forja, 917)

Així com la immensa maquinària de dotzenes de fàbriques s'atura, resta sen­se força, quan el corrent elèctric s'interromp, tam­bé l'apostolat deixa de ser fecund sense l'oració i la mortificació, que mouen el Cor Sacratíssim de Crist. (Forja, 919)

Rebre missatges per correu electrònic

email