“Per a servir, servir”

Tu també tens una vocació professio­nal, que «t'esperona». ―Doncs, aquest «esperó» és l'ham per pescar homes. Rectifica, per tant, la intenció, i no deixis d'ad­quirir tot el prestigi professional que puguis en servei de Déu i de les ànimes. El Senyor compta també amb «això». (Solc, 491)

Per això, com a lema per al vostre treball, puc indicar-vos aquest: per a servir, servir. Perquè, en primer lloc, per fer les coses, cal saber acabar-les. No crec en la rectitud d'intenció de qui no s'esforça a assolir la competència necessària, amb el fi d'acomplir com cal les feines que li han estat encomanades. No n'hi ha prou amb voler fer el bé, sino que se n'ha de saber fer bé. I si realment ho volem, aquest desig es traduirà en l'afany de posar els mitjans adients per deixar les coses acabades, amb perfecció humana.

Però també aquest servei humà, aquesta capacitat que podríem anomenar tècnica, saber bé el seu ofici, ha d'anar informat per una característica que fou fonamental en la feina de sant Josep i que hauria d'ésser fonamental en tot cristià: l'esperit de servei, el desig de treballar per tal de contribuir al bé dels altres homes. El treball de Josep no fou una labor mirant a l'autoafirmació, per bé que la dedicació a una vida operativa hagi forjat en ell una personalitat madura, ben dibuixada. El Patriarca treballava amb la consciéncia de complir la voluntat de Déu, pensant en el bé dels seus, Jesús i Maria, i tenint present el bé de tots ele habitants de la petita Natzaret. (És Crist que passa, 50-51)

Rebre missatges per correu electrònic

email