El Senyor no s'ha limitat a dir-nos que ens estima, sinó que ho ha demostrat amb les obres. (…) Vingué a ensenyar, però actuant; vingué a ensenyar, però essent model, essent el Mestre i l'exemple amb la seva conducta.

Ara, davant Jesús Infant, podem continuar el nostre examen personal: ¿estem decidits a procurar que la nostra vida serveixi de model i d’ensenyança als nostres germans, als nostres iguals, els homes? ¿Estem decidits a ser uns altres Crists? No n'hi ha prou de dir-ho amb la boca. Tu ―ho pregunto a cadascun de vosaltres i m'ho pregunto a mi mateix―, tu, que per ser cristià ets cridat a ésser un altre Crist, ¿mereixes que vagin dient de tu que has vingut, facere et docere, a fer les coses com un fill de Déu, atent a la voluntat del seu Pare, perquè així puguis empènyer totes les ànimes a participar de les coses bones, nobles, divines i humanes de la redempció? ¿Vius la vida de Crist, en la teva vida ordinària enmig del món?

Fer les obres de Déu, no és pas un bonic joc de paraules, sinó una invitació a gastar-se per Amor. Cal morir-se un mateix, per renéixer a una vida nova. Perqué així obeí Jesús, fins a la mort de creu, mortem autem crucis. Propter quod et Deus exaltavit illum. I per això Déu el va exaltar. Si obeïm la voluntat de Déu, la Creu serà també Resurrecció, exaltació. (És Crist que passa, 21)