“Com vols que t’escoltin?”

Corres el gran perill de conformar-te amb viure ―o de pensar que has de viure― com un «nen bo», que s'allotja en una casa ordenada, sense problemes, i que no coneix més que la felicitat. Això és una caricatura de la llar de Natzaret: Crist, perquè portava la felicitat i l'ordre, va sor­tir a propagar aquests tresors entre els homes i dones de tots els temps. (Solc, 952)

Em semblen molt lògiques les teves àn­sies perquè la humanitat sencera cone­gui Crist. Però comença amb la responsabilitat de salvar les ànimes dels qui conviuen amb tu, de santificar cada un dels teus companys de treball o d'estudi... ―Aquesta és la principal missió que el Senyor t'ha confiat. (Solc, 953)

Comporta't com si depengués de tu, només de tu, l'ambient del lloc on tre­balles: ambient de laboriositat, d'alegria, de presèn­cia de Déu i de visió sobrenatural.

―No entenc la teva abúlia. Si topes amb un grup de companys una mica difícil ―que potser ha arribat a ser difícil per la teva deixadesa―, te'n desentens, fuges d'estudi, i penses que són un pes mort, un llast que s'oposa a les teves il·lusions apostòliques, que no t'entendran...

―¿Com vols que t'escoltin si, a part d'estimar-­los i servir-los amb la teva oració i mortificació, no els parles?...

―¡Quantes sorpreses t'enduràs el dia que et decideixis a tractar l'un, l'altre, i l'altre! A més, si no canvies, podran exclamar amb raó, assenyalant-­te amb el dit: hominem non habeo! ―¡no tinc qui m'ajudi! (Solc, 954)