Etiqueta: Advent

Hi ha 29 resultats sobre "Advent"

“Ha arribat l'Advent”

Ha arribat l'Advent. ¡Quin bon temps per rejovenir el desig, l'enyorança, les ànsies sinceres per la vinguda de Crist!, ¡per la seva vinguda quotidiana a la teva ànima en l'Euca­ristia! −Ecce veniet!− que és a punt d'arribar!, ens anima l'Església. (Forja, 548)

Temps d’Advent: preparar la vinguda del Senyor

Temps d’Advent: preparar la vinguda del Senyor

El Senyor no s’ha retirat del món, no ens ha deixat sols. L’Advent és un temps en què l’Església crida els seus fills a vigilar, a estar desperts per rebre Crist que passa, Crist que ve. Article sobre aquest temps de l’any litúrgic.

Articles
Un tendre silenci de Nadal

Un tendre silenci de Nadal

En aquest article es reflexiona sobre el valor del silenci: Advent és el temps de l'espera humil del Salvador i de la joia plena pel seu naixement.

Articles

​Preparem la corona d'Advent

Per "recuperar el sentit cristià de les festes" pot ser útil conèixer l'origen d'alguns costums. Aquest diumenge comença l'Advent i un costum es fer-ne la corona amb quatre espelmes, però quin significat té?

Últimes notícies

“S’ha fet Home per redimir-nos”

Meravella't davant la magnanimitat de Déu: s'ha fet Home per redimir-nos, per tal que tu i jo ―que no valem res, ho has de reconèixer!― el tractem amb confiança. (Forja, 30)

“L’amor es manifesta amb fets”

Arriba't a Betlem, apropa't a l'Infant, dansa-li, digues-li tantes coses enceses, estreny-lo contra el teu cor... ―No parlo de criaturades: parlo d'amor! I l'a­mor es manifesta amb fets: en la intimitat de la teva ànima, bé el pots abraçar! (Forja, 345)

“Hem de ser humils”

La humilitat neix com a fruit de conèixer Déu i de conèixer-se un mateix. (Forja, 184)

“La nostra tendència a l’egoisme no mor”

No posis el teu «jo» en la teva salut, en el teu nom, en la teva carrera, en la teva ocupació, en cada passa que fas... ¡Quina cosa tan molesta! Sembla que has oblidat que «tu» no tens res, que tot és d'Ell.

“Sense Ell no podem res”

Quan sentis l'orgull que bull dintre teu ―la supèrbia!―, que et fa consi­derar-te com un superhome, ha arribat el moment d'exclamar: no! I així, assaboriràs l'alegria del bon fill de Déu, que passa per la terra amb errors, però fent el bé. (Forja, 1054)

“No em deixis”

Fem present a Jesús que som nens. I els nens, els nens petitons i senzills, ¡com pateixen per pujar un graó! Són allí, en aparença, perdent el temps.