“Fes tot el que puguis per conèixer a Déu”

En cada jornada, fes tot el que puguis per conèixer Déu, per «tractar-lo», per enamorar-te més a cada instant, i no pensar més que en el seu Amor i en la seva gloria. Acompliràs aquest pla, fill, si no deixes, per res! els teus temps d'oració, la teva presència de Déu (amb jaculatòries i comunions espirituals, per encendre't), la teva Santa Missa pausada, el teu treball ben acabat per Ell. (Forja, 737)

Fills meus, allà on hi ha els vostres germans els homes, allà on són les vostres aspiracions, el vostre treball, els vostres amors, allà és el lloc del vostre encontre quotidià amb Crist. És enmig de les coses més materials de la terra on hem de santificar-nos, servint Déu i tots els homes.

Ho he ensenyat constantment amb paraules de la Sagrada Escriptura: el món no és dolent, perquè ha sortit de les mans de Déu, perquè és criatura seva, perquè Jahvè l’esguardà i veié que era bo. Som nosaltres els homes que el fem dolent i lleig, amb els nostres pecats i les nostres infidelitats. No en dubteu, fills meus: qualsevol mena d’evasió de les honestes realitats diàries és, per a vosaltres, homes i dones del món, cosa oposada a la voluntat de Déu.

Al contrari, heu d’entendre ara -amb claredat nova- que Déu us crida a servir-lo en i des de les feines civils, materials, seculars de la vida humana: en un laboratori, al quiròfan d’un hospital, a la caserna, a la càtedra universitària, a la fàbrica, al taller, al camp, a la llar familiar, i en tot l’immens panorama del treball, Déu ens hi espera cada dia. Sapigueu-ho bé: en les situacions més comunes hi ha quelcom de sant, de diví, amagat que pertoca a cadascun de vosaltres de descobrir.(Converses amb Mons. Escrivà de Balaguer, nn. 113-114)