“Després de la mort, us rebrà l’Amor”

Ara sí que comprens com has fet patir Jesús, i t'omples de dolor: ¡que senzill que és demanar-li perdó, i plorar les teves traïcions passades! ¡No et caben al pit, les ànsies de reparar! Bé. Però no oblidis que l'esperit de penitència es troba principalment en el fet d'acomplir, costi el que costi, el deure de cada instant. (Via Crucis, 9a Estació, n. 5)

Que en serà, de meravellós, quan el Nostre Pare ens digui: criat bo i fidel, com que has estat fidel en las coses petites jo et confiaré les grans: entra al goig del teu Senyor! Esperançats! Aquest és el prodigi de l’ànima contemplativa. Vivim de Fe, i d’Esperança, i d’Amor; i l’Esperança ens fa poderosos. Recordeu sant Joan?: us escric a vosaltres, joves, perquè sou forts, perquè la paraula de Déu persevera en vosaltres i heu vençut el maligne. Déu ens apressa, per la joventut eterna de l’Església i de la humanitat entera. Podeu transformar en diví tot el que és humà, tal com el rei Mides convertia en or tot allò que tocava!

No ho oblideu mai: després de la mort us rebrà l’Amor. I en l’amor de Déu trobareu, a més, tots els amors nets que heu tingut a la terra. El Senyor ha disposat que passem aquesta breu jornada de la nostra existència treballant i, com el seu Unigènit, fent el bé.

Mentrestant, hem d’estar alerta, atents a les crides que sant Ignasi d'Antioquia notava en la seva ànima, quan se li acostava l’hora del martiri: vine al Pare, vine cap al teu Pare, que t’espera desitjós. (Amics de Déu, 221)

Rebre missatges per correu electrònic

email