Opus Dei

L’Església continua i realitza en la història la missió de Crist, impulsada per l’Esperit Sant. En la història de l’Església hi ha un entrellaçament entre el que és diví i el que és humà.

La salvació que Crist ha realitzat, i consegüentment la missió de l’Església, es dirigeix a l’home en la seva integritat. Per tant, també es dirigeix a l’home com a persona que viu en societat.

Aquesta veritat afirma la plenitud d’immortalitat a la qual l’home està destinat. Per tant, és un record de la dignitat de la persona, especialment del seu cos.

La litúrgia cristiana és essencialment actio Dei que ens uneix a Jesús a través de l’Esperit (cf. exh. ap. Sacramentum caritatis 37).

El baptisme atorga al cristià la justificació. Amb la confirmació es completa el patrimoni baptismal amb els dons sobrenaturals de la maduresa cristiana.

L’eucaristia és el memorial de la Pasqua de Crist, l’actualització del seu únic sacrifici, en la litúrgia de l’Església.

La santa missa és sacrifici en un sentit propi i singular perquè re-presenta (= fa present), en l’avui de la celebració litúrgica de l’Església, l’únic sacrifici de la nostra redempció, ja que n’és el memorial i n’aplica el fruit.

La fe en la presència real de Crist en l’eucaristia ha menat l’Església a tributar culte de latria al santíssim sagrament, tant durant la litúrgia de la missa com fora de la celebració eucarística.

Crist va instituir el sagrament de la penitència per oferir-nos una nova possibilitat de convertir-nos i de recuperar, després del baptisme, la gràcia de la justificació.

Crist va confiar el ministeri de la reconciliació als apòstols, que el van transmetre als seus col·laboradors. Els sacerdots poden perdonar els pecats en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.