Opus Dei

Quan va crear l’home, Déu el va constituir en un estat de santedat i justícia. A més a més va atorgar la possibilitat de participar en la seva vida divina a l’home que usa bé la llibertat.

Els evangelis no inclouen a la Verge en el grup de dones que diumenge van anar a rentar el cos del Senyor. La seva absència obre l'esperança en la victòria de Crist.

Jesucrist va assumir la natura humana sense deixar de ser Déu: és veritable Déu i veritable home.

"Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'Ell". D’aquesta manera arribà l'Esperit Sant, escena que es contempla en aquest lliurament de la Vida de Maria.

L’encarnació és la demostració per excel·lència de l’amor de Déu als homes, perquè la segona persona de la Santíssima Trinitat —Déu— es fa partícip de la natura humana en la unitat de la persona.

Com recordava el Papa, el cel té un cor: el de la Mare de Déu, que va ser portada en cos i ànima al costat del seu Fill per sempre.

Jesús va morir pels nostres pecats (cf. Rm 4, 25), per alliberar-nos-en i rescatar-nos per a la vida divina.

La resurrecció de Crist és la veritat fonamental de la nostra fe, com ho diu sant Pau (cf. 1Co 15, 13-14). Amb aquest fet, Déu va inaugurar la vida del món futur i la va posar a disposició dels homes.

L’Esperit Sant uneix íntimament els fidels amb Crist de manera que formen un sol cos, l’Església, en el qual hi ha una diversitat de membres i funcions.

L’Església és communio sanctorum: la comunitat de tots els qui han rebut la gràcia regeneradora de l’Esperit, per la qual són fills de Déu i germans de Jesucrist.