Opus Dei

El desè capítol de la Vida de Maria contempla la fugida a Egipte de la Sagrada Família, "mesos de treball amagat i de sofriment silenciós, amb la nostàlgia de la casa abandonada".

Davant la paraula de Déu que es revela només cap l’adoració i l’agraïment. L’home cau de genolls davant un Déu que tot i ser transcendent es fa interior intimo meo.

En aquest mes es contemplen els primers anys de la Sagrada Família a Natzaret, després del retorn d'Egipte, quan Jesús anava creixent i enfortint-se com a home, gràcies a les atencions de Maria i de Josep.

Quina angoixa la de la Verge quan es va adonar que havia perdut el Nen! El va trobar a Jerusalem, com es contempla en aquesta nova entrega de la vida de Maria.

És el misteri central de la fe i de la vida cristiana. Els cristians són batejats en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

A Natzaret, el Senyor va viure diversos anys de vida tranquil·la i ordinària. Van ser anys de treball, oració i vida en família amb Maria i Josep. Així ho relata la tretzena entrega d'aquesta vida de Maria.

La doctrina de la creació és la primera resposta als interrogants fonamentals de l’home sobre el seu origen i la seva fi.

A Canà, trobem Jesús i la seva Mare. És el lloc on per mediació de la Mare de Déu, Crist va realitzar un miracle que va donar felicitat a uns nuvis. Nou lliurament de la vida de la Verge.

"Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare, i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena". Així descriu l'Evangeli l'escena que es contempla en aquest lliurament de la Vida de Maria.

L’escena de la Pietat ens mostra de nou Crist als braços de Maria. La Mare acull al Fill rebutjat pels homes.