El temps Pasqual dura cinquanta dies. Comença el Diumenge de Pasqua, quan se celebra la resurrecció del Fill de Déu, i s'acaba el Diumenge de Pentecosta, amb la vinguda de l'Esperit Sant. La resurrecció del Senyor és un fet històric que prova que Déu ha intervingut en la història humana per salvar els homes. Com diu sant Pau, «si el Crist no hagués ressuscitat, la vostra fe seria en va» (1Co 15, 17). Per això és temps d'alegria pels cristians, tanta que per celebrar-ho hi ha l'anomenada Octava de Pasqua, la setmana després del Diumenge de Pasqua.

Entre els elements que donen unitat a aquestes set setmanes hi ha el Ciri Pasqual amb les lletres alfa i omega (principi i fi) que s'encén en totes les celebracions, més cançons que de costum i l'ús de la paraula "al·leluia". La primera lectura sempre és dels Fets dels Apòstols, la història de l'Església Primitiva que enmig de les seves dificultats va viure i difondre la Pasqua de Jesucrist. Un altre element que singularitza el temps de Pasqua és que els cristians que tenen costum de resar a les dotze del migdia l'oració de l'Àngelus, durant aquestes setmanes resen el Reina del cel.

En terres catalanes és tradició que en començar la Pasqua, el padrí regali una mona de Pasqua al seu fillol. És una coca o pastís de diferents formes, però generalment rodó, on tradicionalment hi havia ous durs que més endavant van passar a ser de xocolata. La paraula no ve de l'animal, sinó que sembla que el terme ve de la paraula àrab munah, que vol dir obsequi, o del llatí mundum, panera adornada i plena d'objectes, fent referència als regals que es feien antigament amb ous, fruits secs i pa. L'Ou de Pasqua és una tradició relacionada amb la fertilitat, la nova vida i la Resurrecció i que sembla tenir l'origen en un ou que va canviar de color.