Indulgència plenària i possibles absolucions col·lectives per l’emergència del covid19

La Penitenciaria Apostòlica concedeix el "do d'indulgències especials" als fidels afectats per la malaltia del covid19, als treballadors de la salut, als familiars i a tots aquells que, fins i tot amb la pregària, tenen cura d'ells. També recorda als fidels la possibilitat de l'absolució col·lectiva en aquest moment d'emergència sanitària.

Nota de la Penitenciaria Apostòlica sobre el sagrament de la Reconciliació en l'actual situació de pandèmia

"Jo sóc amb vosaltres dia rere dia" (Mt 28,20)

La gravetat de les circumstàncies actuals exigeix una reflexió sobre la urgència i la centralitat del sagrament de la Reconciliació, juntament amb alguns aclariments necessaris, tant per als fidels laics com per als ministres cridats a celebrar el sagrament.

En l'època de covid19, el sagrament de la Reconciliació també s'administra d'acord amb el dret canònic universal i segons el que disposa l'Ordo Paenitentiae.

La confessió individual representa la manera ordinària de celebrar aquest sagrament (cf. c. 960 del Codi de Dret Canònic), mentre que l'absolució col·lectiva, sense la confessió individual prèvia, no es pot impartir sinó en cas de perill imminent de mort, per manca de temps per sentir les confessions dels penitents individuals (cf. c. 961 § 1 del CIC) o per greu necessitat (cf. c. 961 § 1, 2 del CIC); la consideració correspon al bisbe diocesà, comptant els criteris acordats amb els altres membres de la Conferència Episcopal (cf. c. 455 § 2 CIC), i sense perjudici de la necessitat, per a la vàlida absolució, del votum sacramenti per part del penitent individual, és a dir, del propòsit de confessar en el moment oportú els pecats greus que en aquell moment no van poder ser confessats (cf. c. 962 § 1 CIC).

Aquesta Penitenciaria Apostòlica creu que, sobretot als llocs més afectats pel contagi de la pandèmia i fins que el fenomen no remeti, es produiran els casos de greu necessitat citats al can. 961, § 2 CIC abans esmentat.

Qualsevol altra especificació es delega segons el dret als bisbes diocesans, comptant sempre el bé suprem de la salvació de les ànimes (cf. c. 1752 CIC).

En cas que sorgeixi la necessitat sobtada d'impartir l'absolució sacramental a diversos fidels junts, el sacerdot està obligat a avisar, si és possible, al bisbe diocesà o, si no pot, a informar-lo com més aviat millor (cf. Ordo Paenitentiae, n. 32).

En la present emergència pandèmica, correspon per tant al bisbe diocesà indicar als sacerdots i penitents les prudents atencions que s'han d'adoptar en la celebració individual de la reconciliació sacramental, com ara la celebració en un lloc ventilat fora del confessionari, l'adopció d'una distància adequada, l'ús de mascaretes protectores, sense perjudici de l'absoluta atenció a la salvaguarda del sigil sacramental i la necessària discreció.

A més, correspon sempre al bisbe diocesà determinar, al territori de la seva circumscripció eclesiàstica i en relació amb el nivell de contagi pandèmic, els casos de greu necessitat en què és lícit impartir l'absolució col·lectiva: per exemple, a l'entrada de les sales d'hospital, on estiguin ingressats els fidels encomanats en perill de mort, utilitzant tant como sigui possible i amb les degudes precaucions els mitjans d'amplificació de la veu perquè hom pugui sentir l'absolució.

Cal considerar la necessitat i la conveniència d'establir, quan sigui necessari, d'acord amb les autoritats sanitàries, grups de "capellans extraordinaris d'hospitals", també amb caràcter voluntari i complint les normes de protecció contra el contagi, per garantir la necessària assistència espiritual als malalts i moribunds.

Quan el fidel es trobi en la dolorosa impossibilitat de rebre l'absolució sacramental, cal recordar que la contrició perfecta, procedent de l'amor de Déu estimat més que totes les coses, expressada per una sincera petició de perdó (aquella que el penitent pugui expressar en aquest moment) i acompanyada de votum confessionis, és a dir, del propòsit ferm de recórrer així que sigui possible a la confessió sacramental, obté el perdó dels pecats, fins i tot mortals (cf. Catecisme, n. 1452).

Mai com en aquest temps, l'Església experimenta el poder de la comunió dels sants, eleva al Senyor Crucificat i Ressuscitat vots i pregàries, en particular el sacrifici de la Santa Missa, celebrada diàriament, fins i tot sense el poble, pels sacerdots.

Com a bona mare, l'Església implora al Senyor que la humanitat sigui alliberada d’aquest flagell, invocant la intercessió de la Santíssima Mare de Déu, Mare de la Misericòrdia i Salut dels malalts, i del seu espòs sant Josep, de qui sota el patrocini l'Església camina sempre pel món.

Que Maria Santíssima i sant Josep ens obtinguin abundants gràcies de reconciliació i salvació, en l'escolta atenta de la Paraula del Senyor, que avui repeteix a la humanitat: "Desistiu, reconeixeu que jo sóc Déu" (Sl 46, 11), "Jo sóc amb vosaltres dia rere dia" (Mt 28, 20).

Donat a Roma, des de la seu de la Penitenciaria Apostòlica, el 19 de març de 2020,

Solemnitat de sant Josep, espòs de la Santíssima Mare de Déu, patró de l'Església Universal.

Mauro. Card. Piacenza. Penitenciari Major

Krzysztof Nykiel. Regent



Decret de la Penitenciaria Apostòlica relatiu a la concessió d'indulgències especials als fidels en l'actual situació de pandèmia

“Que l'esperança us ompli d'alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l'oració” (Rm 12, 12). Les paraules escrites per sant Pau a l'Església de Roma ressonen al llarg de tota la història de l'Església i orienten el judici dels fidels davant de cada sofriment, malaltia i calamitat.

El moment actual que travessa la humanitat sencera, amenaçada per una malaltia invisible i insidiosa, que des de fa temps ha entrat amb prepotència a formar part de la vida de tots, està jalonat dia rere dia per angoixants temors, noves incerteses i, sobretot, per un sofriment físic i moral generalitzat.

L'Església, seguint l'exemple del seu Diví Mestre, sempre s'ha preocupat de cuidar els malalts. Com indicava sant Joan Pau II, el valor del sofriment humà és doble: "Sobrenatural i alhora humà. És sobrenatural, perquè s'arrela en el misteri diví de la redempció del món, i és també profundament humà, perquè en ell l'home es troba a si mateix, la seva pròpia humanitat, la seva pròpia dignitat i la seva pròpia missió" (Carta Apostòlica Salvifici Doloris, 31).

També el Papa Francesc, en aquests últims dies, ha manifestat la seva proximitat paternal i ha renovat la seva invitació a pregar incessantment pels malalts de coronavirus.

Perquè tots els que pateixen a causa del covid19, precisament en el misteri d'aquest patir, puguin redescobrir "el mateix sofriment redemptor de Crist" (ibíd., 30), aquesta Penitenciaria Apostòlica, ex auctoritate Summi Pontificis, confiant en la paraula de Crist Senyor i considerant amb esperit de fe l'epidèmia actualment en curs, per viure-la amb esperit de conversió personal, concedeix el do de les indulgències d'acord amb la següent disposició.

Es concedeix la Indulgència plenària als fidels malalts de coronavirus, subjectes a quarantena per ordre de l'autoritat sanitària als hospitals o a les seves pròpies cases si, amb esperit després de qualsevol pecat, s'uneixen espiritualment a través dels mitjans de comunicació a la celebració de la Santa Missa, a la pregària del sant Rosari, a la pràctica pietosa del Via Crucis o altres formes de devoció, o si almenys resen el Credo, el Parenostre i una piadosa invocació a la Santíssima Mare de Déu, oferint aquesta prova amb esperit de fe en Déu i de caritat cap als germans, amb la voluntat de complir les condicions habituals (confessió sacramental, comunió eucarística i oració per les intencions del Sant Pare), tot just els sigui possible.

Els agents sanitaris, els familiars i tots aquells que, seguint l'exemple del bon samarità, exposant-se al risc de contagi, tenen cura dels malalts de coronavirus segons les paraules del diví Redemptor: "Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics"(Jn 15, 13), obtindran el mateix do de la Indulgència Plenària en les mateixes condicions.

Aquesta Penitenciaria Apostòlica, a més, concedeix de bon grau, en les mateixes condicions, la Indulgència Plenària en ocasió de l'actual epidèmia mundial, també a aquells fidels que ofereixin la visita al Santíssim Sagrament, o l'Adoració Eucarística, o la lectura de la Sagrada escriptura durant almenys mitja hora, o el rés del sant Rosari, o l'exercici piadós del Via Crucis, o el rés de la corona de la Divina Misericòrdia, per implorar a Déu Totpoderós la fi de l'epidèmia, l'alleujament dels afligits i la salvació eterna dels qui el Senyor ha cridat a si mateix.

L'Església resa pels qui estiguin impossibilitats de rebre el sagrament de la unció dels malalts i el Viàtic, encomanant a tots i cada un d'ells a la Divina Misericòrdia en virtut de la comunió dels sants i concedeix als fidels la Indulgència plenària en el punt de la mort sempre que estiguin degudament disposats i hagin resat durant la seva vida algunes oracions (en aquest cas l'Església supleix les tres condicions habituals requerides). Per obtenir aquesta indulgència es recomana l'ús del crucifix o de la creu (cf. Enchiridion indulgentiarum, n. 12).

Que la Santíssima Verge Maria, Mare de Déu i de l'Església, Salut dels Malalts i Auxili dels Cristians, Advocada nostra, socorri la humanitat sofrent, foragitant de nosaltres el mal d'aquesta pandèmia i obtenint tot bé necessari per a la nostra salvació i santificació.

El present decret és vàlid independentment de qualsevol disposició en contra.

Donat a Roma, des de la seu de la Penitenciaria Apostòlica, el 19 de març de 2020.

Mauro. Card. Piacenza. Penitenciari Major

Krzysztof Nykiel. Regent


Descarrega't la infografia en format PNG per compartir-la