En record de Jordi Cervós, primer rector de UIC Barcelona

Amb motiu del traspàs del primer rector de UIC Barcelona, Jordi Cervós i Navarro, diversos mitjans de comunicació han publicat articles en record seu. Fem un breu resum d'ells i oferim els enllaços als articles disponibles.

ABC: Jordi Cervós i Navarro (1930-2021): Maestro de neuropatólogos
El País:
 Jordi Cervós i Navarro, maestro de neuropatólogos y rector
Catalunya Religió: Mor Jordi Cervós, primer rector de UIC Barcelona

El passat diumenge 14 de novembre, UIC Barcelona informava del traspàs del doctor Jordi Cervós i Navarro (1930-2021), primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona).
Cervós  va estudiar Medicina a les universitats de Barcelona i Saragossa, i l’any 1952 es va traslladar a Alemanya, on es va especialitzar en Neuropatologia. Allà va començar una carrera investigadora fecunda que va despuntar arran de la descoberta de l’existència de nervis a les arterioles. Per això, se’l recordarà com el pare de la microcirculació cerebral. Les seves investigacions van donar-li un prestigi internacional; però el cim de la seva trajectòria va arribar quan va descriure una nova malaltia nerviosa, l'encefalitis granulomatosa reticulohistiocitària de Cervós-Navarro que porta el seu nom.

Del 1997 al 2002 va ser rector fundacional de la Universitat Internacional de Catalunya. Doctor Honoris causa per set universitats d’Alemanya, Espanya, Grècia, Japó i Rússia. Membre de la Reial Acadèmia de Doctors de la Universitat de Barcelona i de Medicina de Saragossa i València. Ha rebut nombrosos guardons, entre ells la Creu de Sant Jordi o la Gran Creu del Mèrit Civil de la República Federal Alemanya. Ha escrit més de 600 articles científics divulgatius i 15 llibres. 

Diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò del seu traspàs. En ells es fa palesa com professió i vocació són les dues cares d'una mateixa moneda. Així es pot veure en la necrològica publicada a La Vanguardia (dimarts, 16 de novembre) on Alfonso Méndiz, actual rector de UIC Barcelona, explica com Cervós "el 1943 va començar els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona. Poc després va descobrir la seva vocació a l’Opus Dei: un amic li va fer veure que podia trobar Déu i donar-se als altres sense abandonar l’estudi, enmig de la feina investigadora que tant l’il·lusionava. Convençut que era el seu camí, va dir que sí a Déu, disposat al que Ell li demanés. Al cap de poc temps, parlant amb sant Josepmaria, a qui va conèixer el 1948, aquest li va demanar si voldria anar a començar la tasca apostòlica a Alemanya. No ho va dubtar, i es va traslladar a Bonn, on va ser contractat com a professor a la universitat". Va viure quaranta anys a Alemanya.

Com diu el Dr. Argemí Renom, Catedràtic de Pediatria i segon rector de la Universitat Internacional de Catalunya, en la necrològica publicada a ABC: "De vegades ens deixen persones que no són mediàtiques, però que al seu pas han deixat una empremta important a les institucions que han dirigit." Per conèixer amb més profunditat la seva persona, les seves memòries, presentades el 2013 pel mateix Cervós, són la millor font.

En ambdues necrològiques s'agraeix la disponibilitat del doctor Jordi Cervós a tornar a Barcelona per impulsar la creació de UIC Barcelona. Segons explica el Dr. Argemí, "just després de la seva jubilació a Alemanya, el 1997, va tornar a Barcelona per assumir el rectorat de la recentment creada Universitat Internacional de Catalunya. L'aposta per una figura de tant prestigi per part dels promotors de UIC Barcelona, així com el seu pas per ella va ser determinant en el posicionament de la institució al món universitari."

Mn. Ignasi Font, vicari de l'Opus Dei a Catalunya, va presidir el funeral pel doctor Cervós que se celebrar a l'oratori de Santa Maria de Bonaigua

Com va dir Mn. Ignasi Font, vicari de l'Opus Dei a Catalunya i Andorra, en el funeral per l'ànima del doctor Cervós, la seva vida es pot resumir amb dos trets: disponibilitat i inconformisme. Plena disponibilitat a anar a Alemanya tal com li va demanar sant Josepmaria; disponibilitat a tornar a Barcelona quan ja aspirava a la jubilació, per ser rector de la Universitat Internacional de Catalunya. Per altra banda, inconformisme perquè malgrat que les dificultats no van faltar a la seva vida, mai no va deixar de fer allò que calia fer. Va patir una malaltia neurològica que coneixia bé i això no li va fer perdre el seu habitual sentit de l'humor. Fins a l'últim dia va conservar el cap clar i el seu interès pels que anaven a veure'l.