Professió i vocació s’entrellacen en les recents memòries d’en Jordi Cervós Navarro, catedràtic de neuropatologia de la Universitat Lliure de Berlín (1968-1998) i primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya (1997-2002). Són dos aspectes, professió i vocació, que reflecteixen una mateixa realitat explicada amb els records d’anècdotes, viatges, trobades personals i amistats que com ell diu en la introducció “ni les diferències ideològiques ni el mur van aconseguir excloure”.
La seva formació professional el va portar a viure 48 anys a Alemanya. Com a neuropatòleg es va dedicar a l’estudi de les malalties del cervell i aporta una visió del desenvolupament al llarg de mig segle dels avanços en els coneixements en aquest camp; però la seva vocació personal a l’Opus Dei també és singular, ja que va contribuir a dur l’Opus Dei a Alemanya als anys 50.
Un cop de tornada a Barcelona ha recollit, gràcies a arxius conservats en el seu trasllat de Berlín a Barcelona i records encara vius, totes les vivències per a compartir-les en un relat amable i senzill d’una etapa viscuda en unes societats singulars: la d’una Guerra Civil Espanyola, una guerra mundial i una guerra freda. Ara se sent perfectament a casa tot i el temps que ha estat lluny: “no només perquè Barcelona és la meva ciutat natal sinó sobretot perquè les fronteres d’Europa s’han difuminat”. I amb la tranquil·litat que dóna ser a casa presenta les seves memòries.
El llibre, Jordi Cervós i Navarro. Memòries. Berlín i Barcelona, anada i tornada, publicat per Editorial Pagès, es presentarà el proper 3 de juny a les 12:30 h al Saló de Graus de la Universitat. Hi intervindrà el Molt Honorable Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya (1980-2003), i el doctor Pere Alavedra, actual rector de la Universitat Internacional de Catalunya.
Professió i vocació les dues cares d’una mateixa moneda Jordi Cervós va néixer a Barcelona el 9 de gener de 1930. Es va formar als escolapis de Balmes després d'haver viscut un temps de pastor al Pallars Sobirà degut a la Guerra Civil Espanyola. Va realitzar els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona coincidint a la facultat per aquella època amb Jordi Pujol de la mà de qui va entrar al món del catalanisme. El 1948 coneix a sant Josepmaria Escrivà de Balaguer fet que marca la seva vida personal perquè el conduirà a portar l’Opus Dei a Alemanya. Del 1968 a 1998 és catedràtic de neuropatologia de la Universitat Lliure de Berlín. Del 1997 a 2002 és rector fundacional de la Universitat Internacional de Catalunya. Doctor Honoris causa per set universitats d’Alemanya, Espanya, Grècia, Japó i Rússia. Membre de la Reial Acadèmia de Doctors de la Universitat de Barcelona i de Medicina de Saragossa i València. Ha rebut nombrosos guardons entre ell la Creu de Sant Jordi o la Gran Creu del Mèrit Civil de la República Federal Alemanya. Ha publicat set llibres, i en té editat vuit, i ha escrit més de 600 articles científics divulgatius.