Els cristians hem de sentir-nos enviats per Crist- com Ell mateix ha estat enviat pel seu Pare- a anunciar amb la nostra vida i les nostres obres, l’Evangeli del Regne de Déu.

“S’ha complert el temps, el Regne de Déu està a prop; convertiu-vos i creieu l’Evangeli”. Amb aquestes paraules va iniciar Crist la seva missió. Amb Crist i en Crist, mitjançant les nostres accions i paraules, per la gràcia del Baptisme, estem en condicions de repetir amb eficàcia a la oïda de les persones que tenim a la vora: creieu a l’Evangeli! Que equival a dir: obriu serenament la intel·ligència i el cor a Jesucrist, confieu en el Salvador! (…)

Jesucrist demana als seus seguidors que divulguem per aquesta terra el seu missatge. I això requereix que ho difonguem amb la gallardia i l’optimisme propis de qui sap que és una doctrina sempre vigent i sempre nova: amb la novetat permanent de l’amor, capaç de vivificar la conducta dels homes i de les dones de tots els temps, en les circumstàncies més variades. Resulta sempre oportuna la pregunta que, en un dels seus escrits, suggereix Sant Josepmaria: “S’estén al meu voltant la vida cristiana? Pensa-hi cada dia”. La pròpia i personal resposta a aquest interrogant, alhora senzill i compromès, ens permetrà deduir si hem filat prim en la nostra vocació cristiana, o si potser ens ha faltat coratge i ens hem encongit davant ambients o mentalitats hostils a Jesucrist.

"La immensa majoria, la gran varietat dels cristians cridats a santificar-se enmig del món han de donar a conèixer el Mestre realitzant bé- amb perfecció humana i amb esperit cristià- el treball i la resta d’obligacions que a cadascú li correspongui."

Encarar sincerament aquesta pregunta ens pot ajudar a superar la tendència, sempre present - i més agreujada en moments de canvi cultural-, de consentir la incoherència interior, amb la separació injustificada entre la vida privada i la vida social o professional. Aquesta actitud comportaria una clara manifestació de que hem arraconat la veritat, el bé i la virtut, per substituir aquests valors irrenunciables per plantejaments confortables, “ambientalment correctes”, que no produeixen ferides, no com hauria de ser perquè estiguin informats per la comprensió i la caritat, sinó perquè estan mancats de contingut i mantenen, només –i de vegades ni tan sols això- una respectabilitat només de façana.

Forts en la fe, segurs en l’esperança, convençuts del veritable amor, els cristians hem d’acceptar el repte que els temps actuals ens proposen. Dia a dia hem de, en primer lloc, esforçar-nos per conèixer més a Crist; i, com a conseqüència necessària, ens esforçarem també per donar-lo a conèixer com l’únic Salvador, com Aquell que ha proclamat i fet realitat l’únic missatge que té paraules de vida eterna: el missatge sobre l’amor infinit de Déu Pare (…)

Als cristians ens ha estat confiada la noble tasca de mostrar Jesucrist als nostres germans els homes. Alguns ho hauran de dur a terme amb la predicació. Altres amb el testimoni de la seva consagració. La immensa majoria, la gran varietat dels cristians cridats a santificar-se enmig del món han de donar a conèixer el Mestre realitzant bé- amb perfecció humana i amb esperit cristià- el treball i la resta d’obligacions que a cadascú li correspongui. “Crist, Nostre Senyor –cito de nou a Sant Josepmaria-, fou crucificat i, des de l’alçada de la Creu, va redimir el món, restablint la pau entre Déu i els homes. Jesucrist ens recorda a tots: et ego, si exaltatus fuero a terra, omnia traham ad meipsum (Jn 12, 32), si vosaltres em col·loqueu al cim de totes les activitats de la terra, complint el deure de cada moment, sent el meu testimoni tant en el que sembla gran com el que sembla menut, omnia traham ad meipsum, tot ho atrauré cap a mi. El meu regne entre vosaltres serà una realitat!”.