En canvi, uns altres replicaven: ¿Per ventura el Crist ve de la Galilea? ¿No diu l'Escriptura que el Crist ve de la descendència de David i de Betlem , el llogaret d'on era David?” (Jn 7,40-42). El quart evangelista se serveix aquí d'una ironia: ell i el lector cristià saben que Jesús és el Messies i que va néixer a Betlem. Alguns enemics de Jesús volen demostrar que no és el Messies dient que, de ser-ho, hauria nascut a Betlem i en canvi ells saben (creien saber) que va néixer a Natzaret. El procediment és habitual en el quart evangeli (Jn 3,12; 6,42; 9,40-1). Per exemple, pregunta la dona samaritana: “¿O és que tu ets major que el nostre pare Jacob?” (Jn 4,12). Els lectors de Joan saben que Jesús és el Messies, Fill de Déu, superior a Jacob, de manera que la pregunta de la dona era en una afirmació d'aquesta superioritat. Per tant, l’evangelista prova que Jesús és el Messies fins i tot amb les afirmacions dels seus oponents.

Aquest ha estat el consens comú entre creients i investigadors durant més de 1900 anys. El segle passat, però, alguns investigadors van afirmar que Jesús és tingut en tot el Nou Testament per “el natzarè” (el qui és, o el qui prové, de Natzaret) i que la menció de Betlem com a lloc de naixença obeeix a una invenció dels dos primers evangelistes que revesteixen Jesús amb una de les característiques que en aquell moment s'atribuïen al futur messies: ser descendent de David i néixer a Betlem. La veritat és que una argumentació com aquesta no prova res. Al segle I, es deien bastants coses del futur messies que no es compleixen en Jesús i, pel que sabem —malgrat del que pugui semblar (Mt 2,5; Jn 7,42)—, no sembla que la del naixement a Betlem fos una de les que s'invoquessin més sovint com a prova. Cal pensar més aviat en la direcció contrària: perquè Jesús, que era de Natzaret (és a dir que estava criat allí), havia nascut a Betlem, és perquè els evangelistes descobreixen en els textos de l'Antic Testament que es compleix en ell aquesta qualitat messiànica. Tots els testimoniatges de la tradició avalen a més les dades evangèliques. Sant Justí, nascut a Palestina cap a l'any 100 d. de C., esmenta uns cinquanta anys més tard que Jesús va néixer en una cova prop de Betlem ( Diàleg 78). Orígenes també dóna testimoniatge d'això (Contra Celso I, 51). Els evangelis apòcrifs diuen el mateix (Pseudo-Mateo , 13; Protevangelio de Santiago , 17ss.; Evangeli de la infància , 2-4).

En resum, el parer comú als estudiosos d'avui dia és que no hi ha arguments forts per anar contra del que afirmen els evangelis i s'ha rebut en tota la tradició: Jesús va néixer a Betlem de la Judea en temps del rei Herodes.

Bibliografia: A. Puig, Jesús. Una biografía , Destino, Barcelona 2005; J. González Echegaray, Arqueología y evangelios , Verbo Divino, Estella 1994; S. Muñoz Iglesias, Los evangelios de la infancia , BAC, Madrid, 1990.