39. Com va ser la mort de Jesús?

Jesús va morir clavat a una creu el dia 14 de Nisán, divendres 7 d'abril de l'any 30. Així es pot deduir de l'anàlisi crítica dels relats evangèlics, contrastats amb les al·lusions a la seva mort transmeses en el Talmud (cf. TB, Sanhedrin VI,1 ; fol. 43a).

Preguntes sobre Jesucrist i l'Església
Opus Dei - 39. Com va ser la mort de Jesús?Majestat Batlló, imatge de Jesucrist en fusta policromada datada del segle XII. Per Roger Ferrer Ibáñez from Vilassar de Mar, Spain (Majestat Batlló) [CC BY-SA 2.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0)], via la Wikimedia Commons.

Jesús va morir clavat a una creu el dia 14 de Nisán, divendres 7 d'abril de l'any 30. Així es pot deduir de l'anàlisi crítica dels relats evangèlics, contrastats amb les al·lusions a la seva mort transmeses en el Talmud (cf. TB, Sanhedrin VI,1 ; fol. 43a).

La crucifixió era una pena de mort que els romans aplicaven a esclaus i sediciosos. Tenia un caràcter infamant, i per això, de fet, no podia aplicar-se a un ciutadà romà, sinó només als estrangers. Des que l'autoritat romana es va imposar en la terra d'Israel hi ha nombrosos testimoniatges que aquesta pena s'aplicava amb relativa freqüència. El procurador de Síria Quintili Varo havia crucificat l'any 4 a. de C. dos mil jueus com a represàlia per una revolta.

Pel que es refereix a la manera com va poder ser crucificado Jesús són d'indubtable interès els descobriments realitzats en la necròpoli de Givat ha-Mivtar als afores del Jerusalem. Allà es va trobar la sepultura d'un home que va ser crucificado a la primera meitat del segle I d. de C., és a dir, contemporani de Jesús. La inscripció sepulcral permet conèixer el seu nom: Juan, fill de Haggol. Amidaria 1,70 d'alçària i tindria uns vint-i-cinc anys quan va morir. No hi ha dubte que es tracta d'un crucificat ja que els enterradors no van poder desprendre el clau que subjectava els seus peus, el que va obligar a sepultar-lo amb el clau, que al seu torn conservava part de la fusta. Això ha permès saber que la creu d'aquest jove era de fusta d'olivera. Sembla que tenia un lleuger sortint de fusta entre les cames que podria servir per a donar-se una mica de suport, utilitzant-lo com a seient, de manera que el reu pogués recuperar una mica les forces i es perllongués l'agonia evitant amb aquest respir una mort immediata per asfíxia que es produiria si tot el pes pengés dels braços sense res on recolzar-se. Les cames estarien lleugerament obertes i flexionades. Les restes trobades a la seva sepultura mostren que els ossos de les mans no estaven travessats ni trencats. Per això, el més probable és que els braços d'aquest home fossin simplement lligats amb força al travesser de la creu (a diferència de Jesús, al que sí van clavar). Els peus, en canvi havien estat travessats pels claus. Un d'ells seguia conservant fixat un clau gran i bastant llarg. Per la posició en que està podria pensar-se que el mateix clau hagués travessat els dos peus de la següent manera: les cames estarien un poc obertes i el pal quedaria entre ambdues, la part esquerra del turmell dret i la part dreta de l'esquerre estarien recolzats en els costats del pal transversal, el llarg clau travessaria primer un peu de turmell a turmell, després el pal de fusta i després l'altre peu. El suplici era tal que Ciceró qualificava la crucifixión com «el major suplici», «el més cruel i terrible suplici», «el pitjor i l'últim dels suplicis, el qual s'infligeix als esclaus» ( In Verrem II, lib. V, 60-61).

No obstant això, per a acostar-se a la realitat del que va suposar la mort de Jesús a la creu no n'hi ha prou amb quedar-se en els dolorosos detalls tràgics que la història és capaç d'il·lustrar, doncs la realitat més profunda és la que confessa «que Crist va morir pels nostres pecats, segons les Escriptures» (1 Co 15,3). En el seu lliurament generós a la mort de Creu manifesta la magnitud de l'amor de Déu cap a tot ésser humà: «Déu demostra el seu amor cap a nosaltres perquè, sent encara pecadores, Crist va morir per nosaltres» (Rm 5,8).


Bibliografia: Simon Légasse, El proceso de Jesús. La historia (Desclée de Brouwer, Bilbao 1995) 137-143; Nicu Haas, «Antropological Observations on the Skeletal Remains of Giv’at ha-Mivtar»: Israel Exploration Journal 20 (1970) 38-59; Francisco Varo, Rabí Jesús de Nazaret (B.A.C., Madrid, 2005) 186-191.