1 . Els deixebles de Joan. Els evangelis diuen amb freqüència que Joan tenia deixebles, entre els quals alguns se’n van anar amb Jesús (Jo 1,35-37). No eren, per tant simples seguidors eventuals; li acompanyaven, li seguien i segurament hi compartien la vida (Mc 2,18) i les idees (Jo 3,22). Flavi Josep distingia dues classes de partidaris, uns que li escoltaven amb atenció parlar de virtut, de justícia i de pietat, i es batejaven; uns altres que “es reunien entorn d'ell perquè s'exaltaven molt en escoltar-li parlar” (Antiquitates iudaicae 18,116-117). Entre els seguidors de Joan hi va haver qui li va arribar a plantejar si Jesús amb la seva conducta estava mostrant-se com un rival (Jo 3,25-27), per tant no el consideraven com un dels seus.
2 . El baptisme de Jesús . Els especialistes no dubten de la historicitat del fet, entre altres coses perquè la seva inclusió als evangelis plantejava certes dificultats: una, la possible interpretació que el Baptista era superior al batejat, a Jesús, i altra, que sent un baptisme de penitència podria pensar-se que Jesús tenia consciència de ser pecador. Els sinòptics deixen clar en els seus relats que Joan es reconeix inferior: refusa batejar Jesús (Mt 3, 13-17), la veu del cel revela la dignitat divina de Jesús (Mc 1, 9-11), i el quart evangeli que no relata el baptisme assenyala que el Baptista dóna testimoniatge d'haver vist posar-se el colom sobre Jesús (Jo 1, 29-34) i de la seva pròpia inferioritat (Jn 3, 28). Tanmateix, no es dedueix d'aquí immediatament que Jesús fos deixeble de Joan el Baptista. Si els evangelistes no detallen que Jesús va ser deixeble de Joan és perquè no ho va ésser.
3 . Les lloances de Jesús. Hi ha dues frases de Jesús que demostren la seva estima pel Baptista. Una la recullen Mateu (11, 11) i Lluc (7, 28): “entre els nascuts de dona no n’ha sortit cap de més gran que Joan Baptista”. Una altra està en Marc (9, 13) i aplica al Baptista la profecia de Ml 3, 23-24: “Elias, venint primer, ha de restablir-ho tot (...) Amb tot, jo us dic —afirma Jesús— que Elias ja ha vingut i li han fet tot el que han volgut, tal com està escrit d’ell”. No hi ha dubte que la persona de Joan, el seu baptisme (cf. Mt 21, 13-27) i el seu missatge van estar molt presents en la vida de Jesús. No obstant això va seguir un camí totalment diferent: en la seva conducta, ja que va recórrer tot el país, la capital Jerusalem i l'àmbit del temple; en el seu missatge, ja que va predicar el regne de salvació universal; en els seus deixebles, a qui va instruir en el manament de l'amor per sobre de normes legals i fins a de pràctiques ascètiques. Però el més rellevant és que Jesús obre l'horitzó de salvació a tots els homes de totes les races i de tots els temps.
En resum, en el supòsit poc probable i gens comprovat que Jesús passés algun temps al costat dels seguidors del Baptista, no es pot dir que rebés un influx decisiu. Jesús més que deixeble va ser el Messies i Salvador anunciat per l'últim i major dels profetes, Joan el Baptista.
Bibliografia: Joachim Gnilka, Jesús de Nazaret. Mensaje e historia (Herder, Barcelona 1993); A. Puig, Jesús. Una biografía , Destino, Barcelona 2005.