Es tracta d’una veritat de fe conforme amb els textos evangèlics. Les expressions que se’n troben als evangelis que semblen contradir-la han de ser enteses correctament.
a) A l’evangeli es diu que Jesús és el primogènit de Maria (Lc 2, 6), la qual cosa implicaria ser el gran de diversos germans. Tanmateix, el terme “primogènit” és la forma legal d’anomenar el primer fill (Ex 12, 29; 34, 19, etc.)i no implica que n’haguessin més, de germans, després d’ell, com ho fa evident el testimoni d’una coneguda inscripció hebrea en la qual s’hi diu d’una mare que morí en donar a llum el seu “fill primogènit”.
b) Les paraules de Mt 1, 25, “i sense que l’hagués conegut, donà ella a llum un fill”, literalment es podrien traduir per “i no la conegué fins que donà a llum”. La conjunció grega heos , “fins que”, implicaria que després sí hagué cohabitació. Ara bé, aquesta conjunció indica explícitament el que ha passat fins al moment, en aquest cas, la concepció virginal de Jesús, prescindint-ne de la situació posterior. Trobem la mateixa conjunció en Jo 9, 18, on es diu que els fariseus no van creure el miracle de la guarició del cec de naixement “fins que” cridaren els seus pares. Se’ns diu a continuació, però, que tampoc no cregueren després.
c) Als textos evangèlics hi ha referències explícites a uns “germans i germanes” de Jesús (Mc 3, 32; 6, 3 i par.). Fins i tot se’ns hi indica el nom de quatre d’ells: “Jaume, Joset, Judes i Simó” (Mc 6, 3). D’aquests quatre, Jaume desenvoluparà un paper important a la primitiva església, com a cap de l’església de Jerusalem, essent conegut com a “Jaume, el germà del Senyor” (Ga 1, 19; cf 1 Cor 15, 7). Davant d’això cal saber que en hebreu o arameu no existeix un terme específic per indicar el grau de parentesc, de manera que tots els parents són “germans”. La paraula grega que tradueix “germà”, adelfos, que apareix als evangelis (que són textos que reflecteixen un món semita no grec), hi té un significat molt ampli, que va des de germà de sang fins a germanastre, cunyat, cosí, oncle, veí, deixeble, etc. En Gn 13, 8 s’hi diu que Abraham i Lot eren germans, quant en realitat, per altres dades que sabem, eren oncle i nebot. En Mc 6, 17 s’hi diu que Herodias s’havia casat amb Herodes, “germà de Felip”, i en realitat eren mig germans, ja que tenien distinta mare. En Jo 19, 25 s’hi indica que al costat de la creu de Jesús hi havia “la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, la de Cleofàs”, és a dir, dues Maries, que devien ser parentes i no germanes de sang, ja que tenien el mateix nom.
És veritat que en grec existeix la paraula anepsios per “cosí”, però només apareix una vegada al Nou Testament (Col 4, 10). Afirmar que, en el cas que fossin cosins i no autèntics germans, els evangelistes haurien utilitzat aquest terme o haguessin deixat algun altre indici és partir d’un a priori. Adduir el testimoni d’Hegisipo recollit per Eusebi, que parla de “Jaume, germà del Senyor” (Hist. Eccl . 2, 23) i Simeó, cosí del Senyor (Hist. Eccl . 4, 22), no és concloent, ja que provenen de passatges que apareixen en contextos diferents. El primer pot entendre’s com el títol pel qual era conegut Jaume, sense voler precisar el grau de parentesc.
A no ser que el context ho precisi, és impossible de saber el significat exacte de la paraula “germà” i el grau de parentesc o relació. Jesús és conegut com “el fill de Maria” (Mc 6, 3) És el seu fill únic. La tradició de l’església (i no les anàlisis filològiques aparentment més probables i testimonis aïllats per més antics que siguin) és la vertadera intèrpret d’aquests textos. La mateixa tradició ha explicat que als passatges del Nou Testament l’expressió “Germans/es” de Jesús s’ha d’entendre com a “parents”, d’acord amb la significació de la paraula grega. Qualsevol altra interpretació és possible, però arbitrària.