12. Quina credibilitat històrica té la Bíblia?

Els llibres de la Sagrada Escriptura ensenyen fermament, amb fidelitat i sense error, la veritat que Déu va voler que quedés consignada per a la nostra salvació. Parlen, doncs, de fets reals.

Els fets es poden expressar amb veritat recorrent a diferents gèneres literaris, i cada gènere té el seu estil propi d’explicar les coses.

Però els fets es poden expressar amb veritat recorrent a diferents gèneres literaris, i cada gènere té el seu estil propi d’explicar les coses. Per exemple, quan als Salms es diu que «els cels pregonen la glòria de Déu i el firmament anuncia l'obra de les seves mans» (Sal 19,2) no es pretén afirmar que els cels pronunciïn paraules ni que Déu tingui mans, sinó que s'expressa el fet real que la naturalesa dóna testimoniatge de Déu, que n’és el creador.

La història és un gènere literari que en l'actualitat té unes característiques peculiars que són distintes de les que tenia a les literatures de l'antic Orient Pròxim, i fins i tot en l'Antiguitat Greco-llatina. Tots els llibres de la Bíblia, tant de l'Antic com del Nou Testament, van ser escrits fa entre dos i tres mil anys, per la qual cosa qualificar-los d’«històrics» en el sentit que ara donem a aquesta paraula seria un anacronisme, ja que no van ser pensats ni escrits amb els esquemes conceptuals actualment en ús.

Tanmateix, que no se'ls pugui qualificar d’«històrics» en el sentit actual d'aquesta paraula no vol dir que transmetin informació o nocions falses o enganyoses, i per tant no mereixin credibilitat. Transmeten veritats, i fan referència a fets realment esdevinguts en el temps i en el món que vivim, contats amb unes maneres de parlar i d'expressar-se diferents de la història actual, però igualment vàlides.

Aquests llibres no van ser escrits per a satisfer la nostra curiositat sobre detalls irrellevants per al missatge que transmeten, com pugui ser dir-nos què menjaven, com vestien o quines fal·leres tenien els personatges. Proporcionen, sobretot, una valoració dels fets des del punt de vista de la fe d'Israel i de la fe cristiana.

Els textos bíblics permeten conèixer allò que va succeir fins i tot millor de com ho van percebre els testimonis directes dels esdeveniments, ja que aquells podien no tenir totes les dades necessàries per a valorar en el seu just abast allò que estaven presenciant. Per exemple, una persona que passés al costat del Gólgota el dia que van crucificar Jesús s'adonava que allí s'estava portant a terme l'execució d'un condemnat a mort pels romans, però el lector dels evangelis, a més d'aquesta realitat, sap que aquest crucificat és el Messies i que en aquest precís moment està culminant la redempció de tot el gènere humà.


Bibliografia: Francisco Varo, Saps llegir la Bíblia? (Planeta, Barcelona, 2006)13. Qui van ser els evangelistes?

Francisco Varo