L’escepticisme en el qual es va situar la investigació sobre Jesús a mitjans del segle passat ha quedat superat (veure Què sabem realment sobre Jesús?).
En l’actualitat es coneix molt millor el context històric i literari on va viure Jesús i en el qual els evangelis van ser escrits. La major familiaritat amb la literatura intertestamentària, és a dir, amb les obres del món jueu contemporànies a Jesús i els evangelistes (comentaris de llibres bíblics i traduccions a l’arameu, els textos de Qumran, literatura rabínica, etc.), ha permès il·lustrar, verificar i comprendre amb més fondària els relats evangèlics i la imatge de Jesús en el judaisme del seu temps.
Altres fonts provinents del món grecoromà han proporcionat millors coneixements de les influències de caràcter hel·lenístic en la Galilea que va viure Jesús i, per tant, el contacte d’aquesta regió de Palestina amb motlles culturals del món grec. A més, els testimoniatges d’escrits apòcrifs, posteriors amb tota probabilitat als evangelis canònics, i altres textos cristians i jueus del segle II han servit per a analitzar les tradicions a les quals es remunten aquests llibres i contextualitzar millor les afirmacions contingudes en els evangelis. També s’han incorporat a la investigació sobre Jesús troballes arqueològiques recents, entre els quals són d’especial interès les que provenen de les excavacions que s’estan portant a terme a la Galilea, molt il·lustratives per al nostre coneixement d’aquesta hel·lenitzada regió de Palestina en el segle I. Finalment, a la major comprensió de les fonts s’ha afegit l’ús de nous mètodes i aproximacions exegètiques (literàries, canòniques, etc.), que ha contribuït a superar les limitacions i rigideses del mètode històric empleat en èpoques anteriors.
El nostre coneixement històric de Jesús és, per tant, cada vegada més sòlid. Els evangelis són per això dignes de credibilitat i, als ulls d’un historiador imparcial, es pot descobrir en ells un gran conjunt de gestos, de paraules, d’accions de Jesús amb els quals ell va manifestar la singularitat de la seva persona i de la seva missió.
Bibliografia: J. Chapa, «History and Jesus of Nazareth», en I. Olábarri y F. J. Caspistegui (eds.), The Strength of History at the Doors of the New Millenium. History and other Human and Social Sciences along XXth Century (1899-2002) , Eunsa, Pamplona 2004, 453-505; F. Varo, Rabí Jesús de Nazaret , Bac, Madrid 2005.