SIS dies després d’anunciar als deixebles la seva mort i la seva resurrecció, Nostre Senyor va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan “se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum” (Mt 17, 1-2). Abans de la passió, “Jesús manifesta la seva glòria als apòstols, a fi que tinguin la força per afrontar l’escàndol de la creu i comprenguin que és necessari passar a través de moltes tribulacions per arribar al regne de Déu”^[1]. L’esdeveniment de la transfiguració és, per tant, un missatge d’esperança per als moments de la creu. Els patiments, les contrarietats petites i grosses del dia a dia, són la porta que ens condueixen a acompanyar Nostre Senyor a la seva glòria: “Jesús: veure’t, parlar-te! Romandre així, contemplant-te, abismat en la immensitat de la teva formosor i no cessar mai, mai, en aquesta contemplació”^[2].

La vida és un camí cap al cel. I Nostre Senyor ensenyà als apòstols que, en aquest camí, el patiment no és només una parada inevitable, un peatge amarg que és necessari pagar contra la pròpia voluntat, sinó que Jesús mateix es carregà la creu, la portà per amor, a sobre les espatlles. Ell s’entregà perquè va voler fer-ho. Ens mostra així que l’autèntic mal no és tant experimentar una contrarietat, sinó pensar que hem de travessar-lo tots sols, o pretendre viure com si la creu no existís. “¿No és veritat que tan bon punt deixes de tenir por de la Creu, d’allò que la gent anomena creu, quan poses la teva voluntat a acceptar la Voluntat divina, ets feliç i et passen totes les preocupacions, tots els sofriments físics o morals?”^[3]. L’esperança de contemplar Jesús a la seva glòria, com també els apòstols a la transfiguració, ens omplirà de fortalesa per poder veure el reflex del seu rostre en les dificultats de cada dia.

PERE, en contemplar la glòria de la seva transfiguració, dirigí a Jesús unes emocionades paraules: “--Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies” (Mt 17, 4). L’apòstol havia experimentat un avançament del paradís, una felicitat que anava molt més enllà de les seves pròpies expectatives i vivències. Per això, potser tal com hauria fet qualsevol de nosaltres, volgué que aquell moment durés per a sempre, que no s’esfumés amb la mateixa velocitat amb què havia vingut, o bé amb la rapidesa amb què desapareixerien tantes altres alegries. Però Crist no ho permeté. Ell no l’havia fet partícip de la glòria del cel per a què s’escapés de la realitat, sinó per a què tingués una guia durant els dies foscos de la passió: “La bellesa de Jesús no aparta els deixebles de la realitat de la vida, sinó que els hi dona la força per seguir-lo fins a Jerusalem, fins a la creu. La bellesa de Crist no és alienant, et porta sempre endavant, no fa que t’amaguis”^[4].

També nosaltres podem experimentar a la terra alguns anticips del paradís, moments en els quals sentim amb especial força la presència de Jesús, sobretot en persones que estimem. A la nostra vida de pietat podem també travessar etapes de més gran gaudi afectiu. En l’amor matrimonial, a la família, en l’amistat sincera o en la il·lusió per millorar el nostre món, podem començar a degustar part del cent per u que Déu ens ha promès. I és normal que, com Pere, vulguem que aquestes circumstàncies es mantinguin així sempre o durin tant com sigui possible. Ara bé, Nostre Senyor permet aquests anticips del cel no per a retenir-los tant sí com no, sinó per a impulsar-nos. El record d’aquests moments ens donarà llum per als dies d’obscuritat i ens guiarà a una felicitat molt més duradora que la de la transfiguració: la glòria de la vida eterna. “Un gran Amor t’espera al cel: sense traïcions, sense enganys: ¡tot l’amor, tota la bellesa, tota la grandesa, tota la ciència...! I sense embafar: et satisfarà sense atipar-te”^[5].

ALGUNES de les manifestacions més importants de Déu han tingut lloc a dalt de la muntanya. Això es pot observar en episodis com l’aliança que establí amb Abraham en una muntanya del país de Mòria o l’entrega a Moisès de les taules de la Llei al Sinaí. La mort de Jesús també va ocórrer en una altra muntanya, el Calvari. I a la Transfiguració, l’evangelista fa notar que els apòstols van haver de pujar a dalt del Tabor (cfr. Mt 17, 1). Aquesta ascensió ens convida a “reflexionar sobre la importància de separar-se de les coses mundanes, per a fer un camí fins a dalt i contemplar Jesús. Es tracta de posar-nos a l’escolta atenta i orant de Crist, el fill estimat del Pare, buscant moments d’oració que permeten l’acollida dòcil i alegre de la Paraula de Déu”^[6].

En aquests temps de descans tenim una ocasió per a desconnectar del ritme del dia a dia i escoltar la veu de Jesús. Amb el cos i l’esperit renovats, podem aprofundir en la nostra relació amb Déu i els altres: fer l’oració amb més calma i serenitat, llegir l’Evangeli, passar més temps amb la nostra família i els nostres amics… Després podrem baixar de la muntanya “carregats amb la força de l’Esperit diví, per a decidir nous passos de conversió i per a testimoniar constantment la caritat, com a llei de vida quotidiana. Transformats per la presència de Crist i de l’ardor de la seva paraula, serem signe condret de l’amor vivificant de Déu per a tots els nostres germans”^[7].

Sant Josepmaria considerava que el veritable descans no és evasió, ni temps dedicat exclusivament a l’oci, sinó separació de la realitat quotidiana per a “aplegar forces, ideals, plans… En poques paraules: canviar d’ocupació, per a tornar després —amb nova empenta— a la tasca habitual”^[8]. Podem demanar a Maria que ens ajudi a viure aquests moments de descans —ja siguin prolongats durant un període, o bé breus en el dia a dia— amb el desig de contemplar Jesús tal com ho van fer els apòstols en la transfiguració.

^[1] Benet XVI, Àngelus, 17-II-2008.

^[2] Sant Josepmaria, Sant Rosari, IV misteri de llum.

^[3] Sant Josepmaria, Via Crucis, II estació.

^[4] Francesc, Àngelus, 5-III-2023.

^[5] Sant Josepmaria, Forja, núm. 995.

^[6] Francesc, Àngelus, 6-VIII-2017.

^[7] Ibíd.

^[8] Sant Josepmaria, Solc, núm. 514.